Massa Crítica, una forma de protesta

La massa crítica és un concepte sociològic que fa referència al nombre d'individus involucrats en un fenomen a partir del qual aquest adquireix una dinàmica pròpia que li permet sostenir-se i créixer per si mateix. Al mateix temps, la massa crítica s’aplica en el món de la bicicleta i la seva finalitat és donar a conèixer els grans avantatges que aporten a la mobilitat, a la societat i l'individu, una major presència de les bicicletes a les ciutats per reduir les molèsties que causa el trànsit motoritzat: soroll, contaminació, embussos, etc. Del que es tracta és d’acumular una gran quantitat de ciclistes en els encreuaments de les ciutats, per tal de que les bicicletes guanyin la partida als automòbils i els ciclistes circulin sense temor a ser atropellats o escridassats.

L’origen de la massa crítica es va donar a la Xina, un país amb gran quantitat d’usuaris de bicicleta, encara que el seu inici no va tenir cap connotació política. Simplement es va donar el cas de que les bicicletes van anar ajuntant-se sense cap previsió i van arribar a superar el trànsit de cotxes i a ocupar tota la calçada. Als anys 70, però, es van començar a fer proves d’aquest fet a Suècia que no tingueren continuïtat, fins que l’any 1992, a San Francisco (EEUU) es van agrupar 58 ciclistes que aconseguiren aturar el trànsit per poder passar sense problemes, arribant a ser més de 500 l’any següent. L’auge d’aquest moviment social es va donar l’any 2004, quan a Nova York va coincidir amb la convenció del Partit Republicà, el que va provocar altercats entre la policia i els participants, sent arrestats diversos ciclistes. Molts d’aquests ciclistes protestaven també per la Guerra d’Irak, que el president George W. Bush havia iniciat l’any abans.

En tot cas, els esdeveniments de massa crítica se segueixen fent arreu del món i la seva incidència varia molt d’un lloc a un altre. Hi ha ciutats petites que celebren la seva massa crítica amb vint o trenta usuaris de bicicleta, convertint-la en una protesta més aviat simbòlica; i hi ha d’altres com Budapest, que celebren dues trobades d’aquest tipus i on es poden reunir milers de participants. Aquestes trobades són sempre pels voltants del 22 d’abril (Dia de la Terra) i el 22 de setembre (Dia Mundial sense Automòbil). El 20 d’abril de 2008 es va donar la major reunió mundial d’aquest fet a Budapest, arribant a ser uns 80.000 ciclistes que van col·lapsar el trànsit de la ciutat hongaresa.

Els crítics d’aquestes accions multitudinàries afirmen que la massa crítica és un intent deliberat d'obstruir el trànsit i alteren les funcions normals de la ciutat, afirmant que els individus que hi participen es neguen a obeir les lleis de trànsit. També s'han pronunciat diverses opinions sobre si s'ha de sol·licitar permís a les autoritats com en el cas d'una manifestació. Tot plegat per intentar comprendre una acció social que, com passa en aquests casos, té els seus partidaris i detractors però que ha posat de relleu els problemes dels ciclistes per circular dins de les ciutats.