Col•loqui sentimental de Salvador Dalí

El ballet Col·loqui sentimental es va estrenar el 30 d'octubre de 1944 a l'International Theatre de Nova York, finançat i produït pel Marquès de Cuevas i la seva companyia que havia estat rebatejada Ballet International durant la Segona Guerra mundial. Amb música de Paul Bowles [1910-1999] i coreografia d'André Eglevsky, i basat en un poema del simbolista francès Paul Verlaine, se li va encarregar al famosíssim pintor surrealista Salvador Dalí per que pintés parts dels decorats. Com no podia ser d’una altra manera, la intervenció de Dalí no va deixar indiferent a ningú. La seva proposta es va basar en una escena en què diverses persones pedalegen al voltant d'un particular piano-font. El que més va sobtar és que els ciclistes, d'aspecte cadavèric i barbes punxegudes, porten una pedra al cap i una mena de vel de núvia penjant sobre l'esquena. El llenç es va utilitzar com a teló de fons del ballet, i ha fotos de l'època en què es veu un actor entrant a pedals a escena amb un pa sobre el cap.

Molts van ser els que van voler interpretar unes imatges tan pertorbadores com aquestes, buscant la simbologia en elements com el vel de núvia i sobretot en la bicicleta. De tota manera, Dalí mai no va voler explicar el que volia dir amb tot plegat ni què tenia a veure amb els poemes de Verlaine. De fet, va dir que ni ell mateix ho sabia, per acabar afirmant “Que no conegui el significat del meu art, no significa que no el tingui”.