El Regne Unit inverteix en la bicicleta

Un interessant article de la web Ciclosfera comenta les intencions del controvertit alcalde de Londres, Boris Johnson, de tancar el centre de la ciutat al trànsit de cotxe els diumenges i dies festius. Aquest és un gran pas en una urbs de la magnitud de Londres. Una ciutat que, en l'últim any, s'ha reduït la velocitat màxima en els seus carrers a 32 km / h i segueix invertint en infraestructura ciclista, amb nous projectes com el carril bici flotant del Tàmesi. Johnson, apassionat ciclista, no fa res més que unir-se a la nova política que està duent a terme el govern britànic respecte al món de la bici. S’ha projectat invertir uns 15 mil milions de lliures en noves carreteres i carrils addicionals en autopistes, juntament amb 300 milions de lliures per mitigar les emissions de carboni i la contaminació acústica. Això demostra la intensa relació existent entre la bicicleta i el medi ambient, en un país que, segons dades oficials, tindrà set milions de nous conductors d’aquí a vint anys.

Nick Clegg, vice-primer ministre britànic, ha anunciat que el govern de coalició entre lliberals i conservadors invertirà 214 milions de lliures (270 milions d’euros) en fomentar el ciclisme urbà, sobretot després de l’èxit dels Jocs Olímpics de Londres i l’arribada del Tour a Yorkshire. La intenció es doblar el nombre de ciclistes l’any 2020. La inversió inclourà 114 milions de lliures per al projecte Cycling Ambition Cities Programme (que pretén ampliar la xarxa d'infraestructures i incentivar el ciclisme local) i 100 milions per l'anomenat Strategic Road Network, una altra iniciativa amb la finalitat de garantir la seguretat en el desplaçament de vianants i ciclistes. A més, es posaran en marxa diversos programes educatius per incentivar l’ús de la bici entre els més petits, i es faran donacions de cascs i bicicletes entre els més desfavorits. Tot plegat per donar una empenta a un sistema de transport que porta camí de canviar el món.

Arrenca el Bicing elèctric a Barcelona

Després d’anar informant al llarg d’aquests mesos de la posada en marxa del sistema de bicicletes elèctriques, finalment l’Ajuntament de Barcelona s’ha decidit a engegar-lo amb tot un seguit de condicions i prioritats. El Bicing elèctric ha arrencat amb 150 bicicletes, que estaran ubicades en 23 estacions, la majoria d'elles situades en pàrquings subterranis de la ciutat. Comptaran amb un motor a la roda del darrere i una assistència al pedaleig que es talla als 25 km / h, tal com dicta la normativa europea.

Un dels aspectes més polèmics és que l’ús de la bicicleta elèctrica només estarà permès als ciclistes més experimentats. És a dir, aquells que hagin usat el sistema públic de bicis des de fa set anys, que és quan es va posar en marxa. L’excusa per aquesta normativa és segurament per evitar aglomeracions, ja que encara hi ha poques bicicletes elèctriques que puguin ser utilitzades. En això es diferencia de Madrid, que va posar en marxa el seu sistema públic de bicicletes comptant només amb bicis elèctriques.

El que es posa en marxa aquest mes de desembre és una fase preliminar que es prolongarà fins al pròxim mes de febrer. Una vegada comprovat que el sistema funciona correctament s'incorporaran fins a 300 bicicletes, que podran utilitzar uns 4.000 ciclistes. Per a això haurà 23 estacions de càrrega més. La primera fase l'abonament serà gratuït, mentre que a partir de febrer costarà 14 euros a l'any i 0,45 euros la primera hora d'ús. La segona hora i següents tindran un cost de 0,80 cèntims.

La bicicleta presentada pesa només uns quatre quilos més que la convencional i ronda uns 23 quilos i s’ha fabricat i dissenyat íntegrament per empreses catalanes. Tot aquest procés d’adaptació durarà uns tres anys, fins que acabi la concessió amb Clear Channel l’any 2017. A partir d’aquesta data, l’Ajuntament decidirà si prorroga l’acord o si adapta noves bicicletes a la nova empresa concessionària.

Despullats en bicicleta

Bici Crítica és una col·lectiu madrileny que l'últim dijous de cada mes surt de la plaça de Cibeles per fer apologia de la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu i contraposat al fum del cotxe. El cap visible d’aquesta proposta és l’artista de Burgos José Abajo Izquierda, que porta molts anys fent propostes artístiques per remoure consciències i plantejant una nova forma de veure la nostra relació amb la ciutat. Abonat a la performance, a la pintura i a la fotografia, Abajo Izquierda es guanya la vida impartint classes de Belles Arts a l’estudi Black Balance, inaugurat per ell mateix i des d’on exposa la seva forma de veure el món.

El punt de partida d’aquest artista nascut al barri obrer de Gamonal (conegut d’un temps ençà per les seves protestes populars), té sempre present la bicicleta, un vehicle que Abajo Izquierda utilitza a totes hores i al que considera imprescindible per a les seves actuacions. Una d’aquestes actuacions més radicals es posa en marxa cap a mitjans d’any, al juny-juliol, i es basa en fer circular pels carrers de Madrid un grup nombrós de ciclistes despullats.  La clau està en reivindicar un Madrid menys contaminant i més respectuós amb els ciclistes. De fet, aquesta manera de circular mostra més clarament la fragilitat del ciclista davant de l’automòbil. "No és una provocació. M'agrada treballar així perquè al despullar anul·lo l'estatus social i el temps", deixa clar l'artista. "De la mateixa manera que en una platja nudista s'igualen el director d'un banc i el caixer, en la meva obra no importa l'edat, el pes, l'alçada o la raça, perquè jo no busco models sinó persones. Neixes nu, et donen un copet, comences a plorar i et vesteixen”. Anar nu en bicicleta suposa entendre la bici com un element primordial d’igualtat social i personal envers els altres. No deixa de ser curiós que un mitjà de transport nascut a finals del segle XIX s’estigui convertint en un element d’innovació, de proposta artística i de pensament liberal. Sembla ser que s’augura un temps molt interessant per la bicicleta.

El centre històric de París no tindrà cotxes

París té avui la flota de bicicletes públiques més gran del món. També vol convertir-se en un referent en mobilitat responsable i sostenible. Per aquesta raó ha començat a prohibir el trànsit de vehicles motoritzats al centre de la ciutat, tal i com van fent la major part de grans ciutats del món. Una de les preocupacions més grans dels ciutadans i dels governants parisencs és la enorme pol·lució de la ciutat, que ha assolit nivells alarmants. L’alcaldessa Anne Hidalgo, d’origen espanyol i recentment escollida, ha convertit aquest problema en un dels més importants a solucionar. La conversió del centre en una zona només per vianants, bicicletes i autobusos és una de les decisions preses en aquest sentit, encara que de moment només serà els caps de setmana. Entre altres mesures encaminades a afavorir una mobilitat sostenible, destaca la inversió de cent milions d'euros per ampliar la xarxa de carrils bici o la nova flota de bicicletes per a nens de Vélib, el servei públic de lloguer de bicicletes. A més, Hidalgo ha afirmat que treballarà per millorar i ampliar la infraestructura del transport públic i els carrils bici.

En última instància, el projecte final preveu eliminar els cotxes dièsel de la perifèria el 2020 i acabar convertint la capital francesa en un referent mundial en sostenibilitat. Veurem si acaba sent així. 

La bicicleta amb energia solar

Hem comentat extensament les diferents innovacions que s’estan donant en el món de la bicicleta. La presència cada cop més evident d’aquest mitjà de transport està provocant que nombrosos enginyers i dissenyadors treballin en la seva innovació. Una d’aquestes propostes és la Ele Solar Bike, una bici que funciona amb energia solar, convertint aquesta en electricitat. Dissenyada per l’hindú Mojtaba Raeisi, aquest vehicle compta amb dos panells orientables que substitueixen els radis de les rodes i giren fins a 30 graus a banda i banda, el que proporciona un major rendiment en la velocitat.

Ele Solar Bike, és una bicicleta híbrida, ja que comptarà amb 3 modes d'ús:

-El primer és completament mecànic i utilitza com a potència la força muscular de la persona.

-El segon mode d'ús serà semi elèctric, ajudarà a l'usuari atorgant impuls per avançar més ràpid.

-El tercer és completament elèctric; la bicicleta es mourà gràcies a l'electricitat aconseguida pels panells solars.

El prototip encara no té data de comercialització; però, compta amb una moderna estètica i la seva sostenibilitat, dos aspectes importants que podrien impulsar com a producte de mercat pròximament. El prototip realitzat per l'equip de Raeisi va ser finalista en la categoria de concepte dels Spark Awards 2013, premis fets per una comunitat de dissenyadors i creatius units per la idea que el disseny pot fer un canvi positiu en el món. No sabem encara el seu preu, però aquest invent demostra les immenses possibilitats que s’obren en el món de la bici.

Dissenyen una bicicleta per a discapacitats

Brian Cope és un professor molt ben considerat als Estats Units, fins al punt de ser reconegut l’any 2012 com a millor docent del país per la revista People. Aquest guardó va ser atorgat sobretot per la seva feina amb alumnes adolescents d’enginyeria a l’escola Thompson High School a Alabaster, Alabama, amb els que va dissenyar diverses propostes interessants, com la construcció de pròtesis per a amputats de braços i cames d’Hondures a partir de les peces d’un Toyota, o el dissenys d’utilitaris bàsics que es poden muntar i desmuntar fàcilment i enviar a països o zones del món on són més necessaris.

Cope ha anat una mica més enllà i ara ha engegat el disseny d’una bicicleta per a discapacitats, gràcies a la feina dels seus alumnes de quinze anys. El sistema és senzill: un adaptador d'acer que, situat entre dues bicicletes, facilita el seu transport de forma segura i còmoda. De fet, el que sorprèn és la seva senzillesa, però permet que els nens discapacitats puguin gaudir també de l’experiència de muntar en bicicleta. Només és un prototip però volen que a la llarga sigui adaptable a qualsevol tipus de bicicleta i a qualsevol model del mercat. Tot plegat per, com diu el mateix Cope: “Vull que s'adonin que hi ha un món fora de si mateixos, i el seu treball consisteix a fer del món un lloc millor".