Les ciutats amb més vianants i ciclistes són més riques

Aquesta és la principal conclusió d'un estudi elaborat per la Universitat de Califòrnia, on es demostra amb dades concloents que invertir en infraestructures ciclistes i transport públic redunda en una major riquesa dels habitants d'una ciutat. El vianant i el transport públic juguen un paper fonamental en el desenvolupament econòmic d'una ciutat i en la riquesa dels seus habitants. L'estudi apunta que de cada lliura (1,38 euros) invertida en aquest tipus d'infraestructures tenen un retorn per a la societat de 13 lliures (17,95 euros). El benefici es quantifica sobretot en l'increment de la productivitat dels treballadors que viuen en aquestes ciutats i en l'augment de vendes dels comerços locals, però també en la millora de la salut dels ciutadans, producte de la menor contaminació ambiental.

D'altra banda, el document també suggereix l'obertura de més parcs i espais oberts, proporcionant carrils bici i aparcaments per a bicicletes públiques, per tal de garantir que els nens visquin més a prop de les seves escoles. Un estudi de la mateixa universitat va trobar que amb un canvi global al transport públic, a peu i en bicicleta, s'estalviarien més de 100 bilions de dòlars en la despesa pública i privada i 1.700 megatons de diòxid de carboni anuals. La investigació també va trobar que al voltant d'1,4 milions de morts prematures podrien evitar anualment per 2050 amb controls de contaminació de vehicles eficaços.

El BikeBus, pedalant per anar en autobús

L'energia alliberada per la pedalada d'un ciclista ja té un nou ús, gràcies a la inicitiva de dos advocats de la petita ciutat de Newton, a Massachussetts (Estats Units). En la recerca de noves perspectives professionals, Seema y Eric Brodie van proposar unir la bici i el transport públic amb la creació del BikeBus, un autobús que no funciona pas amb benzina, sino amb la força de la pedalada. El vehicle fa rutes de 45 minuts, i de moment només s'usa per a esdeveniments empresarials, però potser només sigui el principi. L'objectiu és crear línies regulars, que permetin a la gent anar a treballar i, en lloc d'anar asseguts en el seu cotxe o en un autobús normal, combatre el sedentarisme i, per descomptat, fer de cada trajecte una experiència divertida.
Aquesta nova forma de desplaçar-se té les següents característiques: 9 noves bicicletes Schwinn assegurades a terra, consoles d'energia que fan un seguiment de les necessitats mètriques del ciclista, un sistema de seguretat patentat, il·luminació LED i so ambient, un sistema de purificació d'aire i un parquet de gimnàs. Segons els seus promotors, BikeBus pot aconseguir tot un seguit de beneficis per l'usuari, substituïnt el sedentarisme per un exercici continuat, el que permet una experiència social original, una millora de l'estat d'ànim, una disminució de la tensió, una tonificació dels músculs, un augment de la confiança en un mateix i una major autoestima i una prevenció de les malalties.Sí que és cert que tots aquests beneficis esmentats formen part de la promoció d'aquesta proposta, però el cert és que un invent com el BikeBus podria canviar la nostra manera d'anar en bus i de fer exercici en bicicleta. Veurem si el BikeBus és només una curiositat o acaba adaptant-se a les necessitats del transport dins de les grans ciutats.

Nova York i les bicicletes elèctriques

En aquest mateix bloc hem comentat sovint les diferents propostes sobre bicicleta pública que s'estan produïnt arreu del món. Una de les ciutats que hem tractat és la de Nova York, que d'un temps ençà està experimentant un auge en l'ús de la bici, amb tot un seguit de propostes públiques que pretenen potenciar encara més la validesa d'aquest transport de dues rodes. 

Tot i així, s'està també donant un fet remarcable, com és el creixement exponencial de la bicicleta elèctrica pels desplaçaments per la ciutat. El problema ve quan s'ha demostrat que hi ha un creixement també d'atropellaments de vianants per part d'aquest vehicle que es troba a mig camí entre la bicicleta normal i el vehicle motoritzat. Degut a això, el senador José Peralta i la congressista Aravella Simotas han presentat un projecte de llei per regular les bicicletes elèctriques i obligar els seus conductors a tenir llicència. El debat està servit, i de ben segur serà difícil acostar postures. D'una banda, els que pensen que una bicicleta elèctrica no pot ser equiparable a un ciclomotor i que, per tant, per conduir-la no cal més que ganes. De l'altra, els que estan convençuts que l'empenta extra que aporta el motor d'una bici elèctrica és suficient per exigir a qui la porta una sèrie de requisits especials i obligatoris, com una llicència o una assegurança. Peralta i Simontas volen que el Departament de Vehicles Motoritzats de la ciutat compti amb un registre d'aquest tipus de bicicletes i els seus conductors estiguin obligats a tenir una assegurança amb unes cobertures mínimes. Si tira endavant la llei que pretenen aprovar, els propietaris de bicicletes elèctriques hauran de tenir llicència. Ja s'han sentit veus oposant-se a aquesta mesura, defensant que si es legisla massa en temes de bicicleta molts usuaris deixaran d'utilitzar-la, en un moment en que la bici necessita encara el suport dels poders públics. Veurem com acaba tot plegat.

La Ciclonudista torna a Saragossa

L’any 2001 un grup de ciclistes de Saragossa va tenir una idea revolucionària per protestar per la poca visibilitat de la bicicleta a la seva ciutat, van decidir despullar-se i rondar per la ciutat pujats a la bici. Prop de 40 persones van sortir a protestar nues en les seves bicicletes. Van recórrer la ciutat reclamant respecte als ciclistes i polítiques públiques que fomentessin aquest vehicle com a alternativa al cotxe privat. Les reaccions que hi va haver en aquell moment no s'allunyen molt a les que es donen avui: incredulitat i sorpresa. Aquest dissabte mig centenar de ciclistes han desafiat la pluja i han tornat al carrer, sense roba, però amb veu alta i clara: "volem justícia als carrers".

La Ciclonudista és ja una data assenyalada en el calendari saragossà. Lluny queda l'any 2001 quan per sorpresa persones arribades de tot l'Estat van pedalejar nues pels carrers més transitats. O el 2006, l'any més multitudinari, quan més de 500 ciclistes van participar en ella. En aquells moments, utilitzar la bici com a mitjà de transport era encara molt minoritari, però, la defensa d'aquest vehicle des del pla polític, mediambiental o social estava en plena efervescència. Avui la presència dels ciclistes és molt més gran, però segons denuncien des de la Plataforma Respecte a la Bici "encara hi ha a la ciutat molts obstacles que dificulten el seu ús".

L’èxit de la Ciclonudista saragossana va provocar que l’any 2004 es posés en marxa la World Naked Bike Ride, gràcies a l’impuls d’un grup d’artistes oposats a la guerra d’Iraq. La primera edició internacional es va fer a 28 ciutats de deu països diferents, i l’any 2010 es va estendre fins a 74 ciutats de 17 països, en llocs com els Estats Units, Paraguai, Hongria o el Regne Unit.

Semàfors per a ciclistes a Londres

Sovint en aquest mateix bloc hem parlat de les diferents iniciatives que s’estan portant a terme en les capitals europees més importants, respecte a l’ús i potenciació de la bicicleta. Fa pocs mesos vam comentar la proposta urbanística revolucionària a Londres, que pretén un sistema de carrils bici suspesos per sobre de la xarxa de 219 quilòmetres de vies de tren que solquen la superfície de la ciutat. Malgrat que només un 2% de londinencs utilitzen la bici per anar al centre, el cert és que el seu creixement està sent exponencial i l’ajuntament vol que sigui molt més rentable per al ciutadà desplaçar-se en aquest vehicle de dues rodes que en cotxe.

Les autoritats londinenques tenen clar que volen descongestionar el centre de la ciutat. I per a això, les bicicletes han de jugar un paper absolutament fonamental. Per això l’ajuntament ha decidit instal·lar uns semàfors pensats especialment per a ciclistes. Els nous semàfors, que estan en fase de prova aquests dies, compten amb un sensor que detecta grups nombrosos de ciclistes per a, en la mesura del possible, romandre en verd sempre que es pugui. Ho fa a través de dos sistemes: un radar que capta el moviment i un sensor tèrmic. Amb això, l'Ajuntament vol incidir en una idea clara: és molt més ràpid i eficaç moure en bicicleta que fer-ho en cotxe. El primer tram en comptar amb aquest nou sistema de semàfors està al carrer Cable Street, que forma part de les conegudes com "autopistes ciclistes" de la capital britànica. I encara que serà complicat que s'estengui al llarg i ample de tota la ciutat, donat el seu elevat cost, l'aposta ha estat rebuda amb gran entusiasme per part de la comunitat ciclista.

Sevilla ja no és la quarta millor ciutat del món per als ciclistes

Fa poc més d’un any, el famós índex Copenhagenize va atorgar a la ciutat de Sevilla el quart lloc en la llista de millors ciutats per als ciclistes. Aquest índex assenyalava també la “política visionària” dels poders públics en la seva aposta per un mitjà de transport saludable i respectuós amb el medi ambient, amb la creació de Sevici, el servei de lloguer públic de bicicletes de la ciutat, que tenia la intenció d’ampliar-se a d’altres ciutats andaluses gràcies a la creació de noves infraestructures viàries incloses en l’ambiciós Pla Andalús de la Bicicleta. La potenciació de l’ús de la bici havia aconseguit que, en només set anys, el nombre de ciclistes passés del 0’5% de la població al 7%, fet que va provocar que Sevilla es col·loqués només per darrera de ciutats de gran tradició ciclista com Amsterdam, Copenhagen i Utrech.

Dotze mesos després, però, la situació ha canviat molt i Sevilla ha passat de la quarta posició a la desena. Els motius d’aquesta dràstica davallada són, segons els responsables de Copenhagenize, en què Sevilla "s'ha adormit en els llorers". Tot i que la segueixen considerant una ciutat interessant per als ciclistes urbans, la bona feina feta en els últims anys no és suficient per mantenir-se en l'elit, que ara ocupen altres ciutats europees. Segons indiquen els responsables de l’associació A Contramano, la més important en matèria de mobilitat ciclista a la capital sevillana, durant els últims anys, el Govern Municipal del PP "ha descuidat la infraestructura ciclista de la ciutat , alguna cosa que altres prestigioses institucions com el CES de Sevilla o el Defensor del Poble Andalús han posat també de manifest ".

Ara mateix la llista de les deu millors ciutats del món per als ciclistes són Amsterdam, Copenhagen, Utrech, Estrasburg, Eindhoven, Malmo, Nantes, Bordeus, Anvers i Sevilla. Cal remarcar, d’altra banda, que l’onzena posició ara la té Barcelona, que ha pujat sis llocs des del dissetè lloc de l’any passat.

Polèmica proposta de la DGT

Tot just fa un any vam publicar en aquest bloc una notícia sobre la polèmica nova Llei de Trànsit, que planteja una sèrie d’obligacions i prohibicions per als ciclistes. Un d’aquests aspectes és la obligatorietat de que els menors de setze anys portin casc, sota de risc de sanció econòmica. També la nova llei imposa una multa de fins a mil euros a aquells ciclistes que viatgin sota els efectes de l’alcohol i els agents podran immobilitzar una bicicleta si estan abandonades o si, estant amarrades, dificulten la circulació de vehicles o persones o danyen el mobiliari urbà.

Totes aquestes reglamentacions han creat molta oposició dins del món ciclista, una oposició que està creixent encara més amb la nova proposta de la Direcció General de Trànsit (DGT), que ha començat a estudiar la possibilitat de matricular les bicicletes, obligar els ciclistes a obtenir un permís de circulació i establir la necessitat de disposar d'una assegurança. Aquestes idees sorgeixen en el tram final del mandat de l'organisme, dirigit per María Seguí. El passat cap de setmana, l'organisme va convocar una trobada amb ciclistes per aprofundir en el tema i en el qual la subdirectora general d'Intervenció i Polítiques Vials de la DGT, Mónica Colás, va reconèixer que aquestes idees s'estaven estudiant, degut a que el 2013, els usuaris de bicicletes es van veure implicats en 5.835 accidents (un 7% del total) en què van morir 69 ciclistes, 24 d'ells en àmbit urbà i 45 en carreteres interurbanes, on el casc és obligatori. En aquests accidents hi va haver 646 ferits greus i 4.779 lleus.

Malgrat aquestes dades, que serveixen com a justificació de les propostes que s’estan fent, la major part del món ciclista ha posat el crit al cel, i defensa que la millor manera de potenciar l’ús de la bici és donar-li un tracte preferencial i no pas convertir la bicicleta en un element de polèmica. Al cap i a la fi, una excessiva reglamentació provocarà que els ciutadans s’oblidin d’agafar la bicicleta, en un moment on l’ús de la bicicleta està creixent exponencialment.

Woobi, la bicicleta de fusta

La tendència actual en el món de la bicicleta és la contínua innovació tecnològica. En aquest mateix bloc hem vist infinitat de propostes que intenten conjugar la bici i els avenços científics, convertint aquest vehicle de dues rodes en un banc de proves per a innovadors, dissenyadors o informàtics. El dissenyador Matteo Zugnoni, però, ha decidit anar en sentit contrari, per tal de recuperar un classicisme que molts han oblidat. Per aquesta raó ha presentat la Woobi, una bicicleta construïda pràcticament tota amb fusta. Com afirma ell mateix, la gran capacitat de la fusta en termes de resistència i absorció d'impactes, com l'acer i fibra de carboni, pot despertar una sensació de confort i benestar. Gràcies a les seves característiques, la fusta és un material excel·lent des d'un punt de vista funcional, ambiental i estètic, és renovable, i pot ser reutilitzada i reciclada. A més, el seu disseny minimalista porta a la tradició durant la recerca de noves formes estètiques i singularitat tecnològica i gira els ulls cap al futur. La transmissió està a càrrec de la corretja de Gates Carbon Drive que garanteix la tranquil·litat, neteja i fluïdesa.

D’altra banda, la Woobi dóna la possibilitat d’adaptar els colors i el disseny de forma personalitzada, convertint cada una de les bicicletes en un objecte únic. Amb característiques típiques d'una veritable bicicleta de ciutat WooBi ofereix característiques úniques en disseny i confort en la conducció. Dirigit a un mercat ampli que utilitza la bicicleta no només com un simple mitjà de transport sinó com un acompanyant i un element de disseny pur, WooBi és el mitjà ideal per a aquells que estimin destacar en una ambientalment responsable. Veurem, però, de quina manera es comercialitza i cap a quin públic va dirigit. En tot cas, la Woobi no deixa de ser una raresa, tant pel material utilitzat com per la seva intenció de buscar un classicisme que molts tenien oblidat.