
Set anys després la
bona imatge que a Sevilla li ha donat la construcció i posada en valor de la
xarxa de carril bici a nivell internacional és innegable. Així ho confirma un
nou rànquing publicat per la prestigiosa pàgina web de disseny
d'infraestructures ciclistes www.copenhagenize.eu, que ha assenyalat a la
capital sevillana com la quarta millor ciutat del món per a la bicicleta (most
bike-friendly city), només per darrere de Amsterdam, Copenhaguen i Utrecht, per
aquest ordre. L’anomenat Copenhagenize Index, que té cura del desenvolupament
de l’ús ciclista ja va col·locar a Barcelona com a la tercera millor ciutat
ciclista l’any 2011, sobre un total de 80 ciutats estudiades. En aquesta
ocasió, però, han estat 150 ciutats i 400 especialistes en el tema, que han
ubicat la capital andalusa com un referent amb enormes perspectives de
creixement. En aquests pocs anys, l’ús de la bici per part dels sevillans ha
crescut fins al 7 per cent, més de tres vegades més que Barcelona i set vegades
més que Madrid (que posarà en marxa el seu servei públic de bicicletes aquest
mateix més, molt més tard que a Sevilla).

Bé és cert que les
altres tres ciutats que superen Sevilla ronden el 30 per cent en l’ús habitual
de la bicicleta, però cal assenyalar la implicació de la inversió pública en el
canvi d’hàbits de la població i en la visió a llarg termini de la proposta. Un
estudi recent pinta dos escenaris rendibles a 20 anys. El primer preveu que la
demanda creixerà en els pròxims 20 anys igual que el 2011; un 1,03%, de manera
que ara es començarien a obtenir els primers guanys i en 2027 s'aconseguirien
beneficis. L'altre preveu la limitació de la xifra d'abonats per evitar el col·lapse
del sistema i una alça de demanda en 2017 per l'ampliació de 2.500 a 4.000
bicicletes. Tot plegat en un procés imparable que converteix Sevilla en un
referent mundial en el món de la bicicleta i que demostra la necessitat de
tenir uns bons serveis públics que facilitin la vida dels ciutadans i que
inverteixin en propostes i iniciatives que puguin també assolir beneficis per l’erari
públic. S’haurà de veure, en última instància, quina gestió es farà de l’èxit d’aquest
projecte respecte a la seva privatització parcial, o si bé s’usarà el canvi d’actituds
per potenciar empreses vinculades a aquest món de la bicicleta cada cop més
puixant. El temps ho dirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada