La relació entre
la bicicleta i la moda ve d’antic, sobretot relacionada amb l’ús de la bicicleta
per part de la dona a finals del segle XIX. Com ja vam apuntar en un post
anterior, la bicicleta va suposar un alliberament de la dona, no només respecte
a la seva independència personal, sinó també en la seva forma de vestir i de
comportar-se socialment. Per aquesta raó, les primeres manifestacions del que
avui s’anomena Cycle Chic es van produir cap a 1890, quan molts membres de la
burgesia i de l’aristocràcia van començar a jugar al polo amb bicicleta,
procurant que les raquetes i les pilotes de goma fessin conjunt amb un tipus de
vestimenta més informal. En el cas de les dones, van substituir les faldilles i
les cotilles per una roba més còmoda, sense que això provoqués el rebuig de la
societat.
Quasi un segle més
tard, cap a 1980, els missatgers en bicicleta van ocupar gran part de l’espai
públic de les ciutats nord-americanes, el que va portar a que es posés de moda
un tipus de moda que era una barreja de roba informal i esportiva, que va ser
aprofitat per les icones de la moda per parlar del Street Smart, una tendència
alternativa de la que begueren empreses com Dolce & Gabanna o DKNY i que
batejaren amb el nom de Cycle Chic a partir de 1995. De tota manera, en aquella
època l’ús de la bicicleta estava en franca decadència, sobretot en aspectes
com la mobilitat sostenible. De fet, la bicicleta només l’utilitzaven petites
tribus urbanes amb poc pes (de moment) per fer canviar la tendència en una
societat occidental que tenia el cotxe com a vehicle de transport principal.
El canvi radical
va venir a partir de 2006, quan les fotografies i els textos del blog
Coppenhagen Cycle Chic van posar de moda aquesta unió de moda i ciclisme, en
gent que fins aquell moment no s’havia interessat per la bicicleta. De seguida
aquesta tendència va quallar en ciutats amb infraestructures adients per la
bicicleta pública com Amsterdam, Barcelona o Berlin, i van sorgir infinitat de
blogs oficials o no oficials que crearen una estètica pròpia, fonamentada en l’ús
de bicicletes antigues dels anys 50 o 60 reformades, seients de cuir, accessoris
elegants, cistelles amb flors i una vestimenta còmoda, generalment de cotó o
tweed. El resultat és que, avui en dia, la bicicleta està de moda, no només en
aspectes com la no contaminació, l’esport o la mobilitat sostenible, sinó també
en la moda i la tendència estètica. Fins i tot, cases de moda com Gucci o
Chanel han dissenyat les seves pròpies bicicletes, moltes d’elles basades en
antigues professions com la verema (amb cistell pel raïm inclòs) o la bicicleta
de càrrega de tipus escandinau.
Aquí us deixem l’enllaç
del blog original que va provocar aquesta nova tendència:
i d’altres blogs
que han sorgit com a imitació, amb les seves pròpies característiques, en allò
que s’anomena “mobilitat sostenible amb estil”:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada