La XVII edició de
la ruta cicloturística Terra de Remences s’ha celebrat aquest diumenge 11 de
maig, amb un èxit de participants vinguts d’arreu de l’Estat i de fora de les
nostres fronteres. De fet, a les poques hores d’obrir-se el període
d’inscripció ja s’havien esgotat els 3.000 dorsals dels que disposava
l’organització. La diferència entre una marxa cicloturística, com la que
organitza el Club Ciclista Bas, i una cursa ciclista convencional és que en la
primera no hi ha esperit competitiu. L'important és gaudir del recorregut i de
l'experiència. La majoria dels 3.000 inscrits van participar de la prova de 93
quilòmetres i els més agosarats van córrer la de 175 quilòmetres. Tots dos
grups van sortir i arribar de Sant Esteve d’en Bas. Mentre el circuit curt
creua la Garrotxa i el Ripollès, la ruta llarga també s’endinsa dins d’Osona.
Terra de Remences
en la segona cursa cicloturística més important de l’Estat i cada cop és més
present dins dels calendari europeu. D’aquí que aquest any hagi hagut un
augment dels ciclistes francesos i britànics, que han provocat que la majoria
dels allotjaments de la Garrotxa hagin fregat la plena ocupació. En aquest
sentit és digne de menció la capacitat organitzativa dels responsables de la
cursa, que es van centrar en la seguretat dels corredors, mitjançant la presència
de voluntaris amb banderes en els trams més perillosos com cruïlles, giratoris
o travessies de nuclis urbans. També van tenir a la seva disposició
motos-escorta on la col·laboració dels Mossos d’Esquadra va ser significativa.
A més es van contractar ambulàncies perfectament equipades que van seguir la
marxa per cobrir qualsevol contingència.
Cal destacar també
la importància donada als punts d’avituallament, tant sòlids com líquids,
ubicats en sis llocs al llarg de la ruta, culminats amb un final a Sant Esteve
on hi va haver de tot: begudes, embotits de la Garrotxa, aperitius, entrepans.
En aquest cas l’organització no buscava tant una dieta pròpia de ciclista
professional, sinó un menjar on l’esportista aficionat pogués relaxar-se i
comentar l’experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada