Els accidents més habituals en bicicleta

Un interessant article aparegut al diari El Periódico de Catalunya esmenta els accidents més habituals que es donen entre els ciclistes, especialment els urbans. Des de fa prop de deu anys, la bicicleta ha anat recuperant terreny en el si de les ciutats, fins al punt de que els mateixos ajuntaments han anat introduïnt normatives específiques i han promogut l'ús de la bici mitjançant serveis públics de bicicleta. La convivència entre automòbil i bicicleta, però, no està sent fàcil. Per aquesta raó s'ha intentat fer una llista dels accidents més habituals que es produeixen fruit d'aquesta convivència, i on els ciclistes acostumen a sortir més malparats.

Un d'aquests accidents més habituals és el gir a la dreta sense mirar.La bici desitja seguir recte pel seu carril reservat i té prioritat, però el turisme pega un cop de volant i se l'emporta per davant. El conductor, ni una sola esgarrinxada. El ciclista, dependrà de la sort que hagi tingut. El perill es multiplica si es tracta d'un camió o un bus. Una dona va perdre així la vida a Barcelona fa tres anys, a la cruïlla de Diputació amb Aribau. El camioner no la va veure, i ella no va poder esquivar-lo. Segons la DGT, gairebé la meitat dels accidents amb bicis implicades es produeixen pels girs a la dreta indeguts dels vehicles.

 El xoc lateral és un altre clàssic. Una bici abandona la vorera i s'incorpora a la calçada, per on avança un cotxe o una moto. En aquest tipus de sinistres juga un paper fonamental la bona visibilitat. Contenidors, zones de càrrega i descàrrega o excessiva vegetació no són recomanables en els cantons o passos en què poden creuar-se els mitjans de transport.

La distància de seguretat és sens dubte la causa més habitual a la carretera, on els accidents solen ser molt més greus per la velocitat a la qual se circula. El mínim és d'un metre i mig, però són molts els que, per la raó que sigui, passen fregant la bicicleta. El deixant d'aire que genera o l'ensurt pot acabar amb el ciclista per terra. En ciutat, per evitar aquestes situacions, el millor és, de nou, ocupar tot el carril, és a dir, evitar fer-se a un costat i col·locar-se al centre, de manera que els cotxes hagin de situar-se en l'altre carril per poder avançar. Al cap ia la fi, la bici és considerada un mitjà de transport més.

La bicicleta pública i el vandalisme

La instauració d'un sistema públic de bicicletes ha patit en tots els casos tot un seguit d'incidències imprevistes o no. Una d'aquestes incidències (potser la més important) està sent el mal ús de les bicis i el vandalisme exercit contra aquest servei públic. Ciutats com París, Londres, Barcelona o Sevilla han hagut de prendre mesures per intentar reduïr aquest fet, que en molts casos ha arribat a afectar fins al 10 per cent de la flota de vehicles. Per evitar-ho, les bicicletes del servei públic de lloguer de Barcelona, el Bicing, estan destinades únicament i exclusivament als habitants de la ciutat, precisament per evitar el mal ús i el caos de circulació que, segons l'Ajuntament, portaria l'obertura del seu ús als milions de turistes que visiten la ciutat. I no obstant això, de tant en tant apareixen algunes d'aquestes bicicletes en llocs insospitats. Potser, arrencades d'arrel de les seves estacions. O retirades gràcies a la complicitat d'algun amic empadronat a la ciutat. A Sevilla també van patir al començament un reiterat vandalisme, que va ser solventat amb una campanya de concienciació, que va funcionar prou bé.

El problema més gran el té ara el BiciMad de Madrid, de més recent creació. Al juny, amb una mitjana de 10.000 viatges al dia, una de cada tres bicicletes va estar fora de servei. 130.000 euros són els que paga l'Ajuntament de Madrid al mes pel servei a la concessionària Bonopark. Si ocorren incidències o vandalisme, l'empresa ha d'assumir les despeses de les reparacions. A més, si la taxa de bicicletes al carrer disminueix, el consistori paga menys al mes pel servei. El nou consistori té per davant el repte de reduïr aquesta mala praxis. La circumstància obre un debat sobre el qual convé reflexionar. Com lluitar contra el vandalisme? És necessària una legislació més dura contra aquells que incompleixen les normes? És preferible apostar per unes bicicletes públiques obertes a qualsevol que vulgui usar-les, independentment que resideixi a la ciutat o estigui de pas?

La bicicleta beneficia el comerç

Ens volem fer ressó d'una notícia apareguda a la revista nord-americana Momentum, on es demostra la importància de la bicicleta en l'àmbit del petit comerç de proximitat. De fet, la revista assenyala sis aspectes a tenir en compte en la relació entre la bici i el consum, que aquí volem exposar.

1. Els ciclistes fan més parades no planejades. I òbviament, això té un reflex directe en la caixa que fan els comerciants. Molt sovint els usuaris de la bici no tenen un pla predeterminat a l'hora d'agafar el seu vehicle i són molt més propensos a aturar-se a llocs on no tenien planejat. Això es degut sobretot a la major facilitat per pujar i baixar de la bicicleta que no pas de l'automòbil.

2. Els turistes gasten més en zones de bike-friendly. Cada vegada són més els turistes que, en arribar a una ciutat, es decanten per la bicicleta com a mitjà de transport principal per conèixer la ciutat, fruit d'un auge ciclista que els comerciants comencen a veure amb bons ulls.

3. Els ciclistes es desplacen més lluny per consumir. Moure 's en bicicleta és quatre vegades més ràpid que fer-ho a peu. Per això és molt més probable que un ciclista arribi a comerços d'altres barris. Comerços als quals no anirien caminant i, per descomptat, als quals ni tan sols es plantegen anar en cotxe o en transport públic.

4. La infraestructura ciclista atreu més clients que la pensada pels cotxes. De fet, en l'espai destinat per un cotxe hi caben fins a sis bicicletes, una infraestructura vial que provoca un augment de clients insospitat i ben rebut pels comerciants.

5. Els ciclistes compren més vegades. Un estudi recent realitzat a Münster (Alemanya) va analitzar els patrons de despesa dels consumidors en tres grans supermercats i grans magatzems. Van determinar que la gent que anava a fer la compra amb bicicleta comprava amb més freqüència que les persones en els cotxes: onze vegades al mes en comparació amb les set dels automobilistes. De cara al petit comerç, aquesta major freqüència és clau per al floriment del negoci.

6. Els ciclistes gasten més diners. Així de simple. Potser és perquè tenen més a la butxaca, gràcies a l'estalvi que suposa no gastar diners en gasolina, però el fet és que tots els estudis realitzats en ciutats dispars com Berna, San Francisco o Nova York confirmen que els ciclistes urbans estan més disposats a gastar.

Projecte Life+Respira, una ambiciosa proposta

Tal i com afirmen a la seva pàgina web, Life + Respira és un projecte que pretén demostrar que a través de les noves tecnologies i les mesures de planificació i gestió urbana com la promoció de la mobilitat sostenible i l'ús de la bicicleta, és possible millorar la qualitat de l'aire i reduir la contaminació atmosfèrica. És doncs una proposta social ambiciosa, que va més enllà del món ciclista i que es fonamenta en el voluntariat per portar a terme el seu projecte. De fet, la seva intenció és aprofitar el progressiu creixement de l'ús de la bicicleta per plantejar una nova manera de veure la ciutat i reduïr la contaminació. Un dels grans reptes a què s'enfronta la sostenibilitat urbana és afrontar els canvis de les ciutats i incidir en la planificació urbanística i de mobilitat sostenible perquè no augmentin els impactes que afecten la qualitat de la vida urbana. Tal i com afirma Life+Respira, l'exposició a la contaminació de l'aire pot ser detonant o agreujant d'afeccions respiratòries. Tots els ciutadans tenen dret a respirar un aire net i sense riscos per a la salut i l'entorn, però d'acord amb les directrius de la qualitat de l'aire elaborades per l'Organització Mundial de la Salut ha greus riscos per a la salut derivats de l'exposició als contaminants atmosfèrics en la major part de les ciutats europees i s'estableix una relació clara entre la contaminació i l'augment de la mortalitat.

En aquesta tessitura, la bicicleta té un paper essencial per aconseguir un canvi de paradigma en la manera com ens relacionem en àmbit urbà i en la pròpia noció de ciutat sostenible. Tenint en compte que el model d'expansió urbana adoptat en la majoria de les ciutats europees ha afavorit l'increment de les distàncies, la fragmentació del territori i la dependència del vehicle privat, la bici és l'únic vehicle sostenible capaç de canviar aquesta dinàmica contaminant. Veurem si les passes donades fins ara en les diferents capitals europees pot fer progressar la bicicleta com a element essencial en la recuparació de l'espai públic.

La bici elèctrica s'utilitza molt més

Ens trobem en un moment històric on la bicicleta s’està convertint en el paradigma del transport sostenible i en la recepta per fer de les ciutats un lloc més sà i acollidor. En aquest sentit, no ens ha d’estranyar que aquest vehicle s’estigui convertint en un element d’estudi social, econòmic i polític, sobretot després de que la bici sigui també una eina per a la innovació tecnològica. Una d’aquestes innovacions és, sens dubte, la bicicleta elèctrica, un mitjà de transport que planteja

dubtes de si és realment una bicicleta amb totes les seves lletres i característiques i de si realment beneficia la salut pública. Per aquesta raó, un estudi noruec ha decidit investigar les tendències de la bici elèctrica, per tal de saber quins són els seus beneficis.

Les seves conclusions no deixen lloc al dubte. Les bicis elèctriques augmenten la quantitat de ciclisme, tant respecte al nombre de viatges  com la distància en bicicleta realitzada. És a dir, la gent que té una bicicleta elèctrica la utilitza, de mitjana, dues vegades més i fa el doble de quilòmetres amb ella, fins al punt que converteixen la bicicleta al medi amb el que fan la meitat dels seus desplaçaments. Aquest fet es dóna sobretot entre la gent de més edat, que veuen en la e-bike la manera de seguir pedalant sense fer esforços als que no estan preparats. A més, les bicis elèctriques tenen un efecte major en dones que els ciclistes masculins i fan augmentar l’ús que se’n fa d’aquest vehicle, desplaçant el cotxe com a mitjà de transport prioritari. Les dades d’aquest estudi poden servir, sens dubte, per estructurar una nova política en la mobilitat urbana i el transport sostenible.