Breu història de la bicicleta elèctrica

L’origen de la bicicleta elèctrica és gairebé tan antic com el de la pròpia bicicleta convencional, si més no com a mitjà de transport i article de consum posat en el mercat durant la Revolució Industrial. D’aquí que els avenços tecnològics per dotar les bicicletes d'algun tipus d'assistència comencen a la segona meitat del segle XIX. El 1859 el francès Gastón Vaig plantar desenvolupar la primera bateria de plom que es podia recarregar, un model que encara s'utilitza en els nostres dies. Al llarg del segle diversos inventors europeus van intentar introduir una sèrie de motors elèctrics, no només en bicicletes sinó també en d’altres vehicles, però la idea no va fructificar i es va haver d’esperar als anys 20 del segle XX perquè es comencessin a veure bicicletes elèctriques fabricades en sèrie i proposades per usos comercials.

El 1920 la companyia alemanya Heinzmann va fabricar el primer motor per a bicicleta elèctrica, que es muntava en una bicicleta de dues places o tàndem. L'empresa va continuar amb el desenvolupament de tot un seguit de motors fins que uns anys més tard es van veure en les bicicletes de distribució de correu alemanyes. De tota manera, les posteriors iniciatives d’empreses nord-americanes i britàniques van fracassar, malgrat anunciar els seus projectes com la “bicicleta del futur”. No va ser fins la dècada de 1970 quan a la Xina comunista, país amb un important ús de la bicicleta, començà a promoure les bicicletes elèctriques a causa de la moda del ciclomotor i a l'aparició de diversos models elèctrics però la seva legislació de velocitat subjecta a 25 quilòmetres per hora els va fer perdre popularitat. I tot això malgrat la crisi del petroli iniciada el 1973, que provocà un augment en la investigació dels motors elèctrics. Fruit d’aquesta investigació el 1975 Augustus Kinzel dissenyà les Sèries Hybrid i Parallel Hybrid en què els pedals giraven un petit generador transformant el gir en electricitat que alimentaven al motor, que lliurava l'energia a la roda de manera directa o variada.

En tot cas, va ser a partir dels anys 80 quan diverses empreses van proposar-se convertir totes aquestes propostes tecnològiques en una realitat comercial, que suposés un canvi de paradigma en l’ús d’un vehicle com la bicicleta. Iniciatives britàniques, nord-americanes, alemanyes o japoneses van suposar una lluita constant per aconseguir un mitjà de transport segur, ràpid i eficaç, investigant sobretot aspectes com les bateries i la seva autonomia. En aquest sentit, el 1991 apareix la primera bateria de Ion Liti, un altre salt qualitatiu cap a una futura bicicleta elèctrica segura, que malgrat tot no es va començar a incorporar de sèrie fins ben entrada la primera dècada dels 2000. És el moment del desenvolupament de la bicicleta elèctrica a Europa, més concretament a Holanda, Anglaterra i Suïssa. Panasonic introdueix al mercat la primera bicicleta del món amb bateria de Ion Liti. Incorpora a més el seu sistema de motor central redissenyat completament. El seu sistema, dissenyat per al mercat japonès, va causar gran interès en altres llocs, sobretot a Europa.

En última instància, tot aquest procés històric ens porta a una realitat on s’avança exponencialment en la investigació d’una bicicleta elèctrica d’ús quotidià, no només a Europa, on l’auge d’aquest mitjà de transport és evident, sinó també a llocs de forta tradició ciclista com a la Xina, on l’any 2005 s’havien arribat a vendre més de 10 milions d’unitats. El que està clar és que la bicicleta elèctrica s’està convertint ràpidament en un transport urbà que està canviant la relació entre la mobilitat i el respecte al medi ambient.