Creix el nombre de ciclistes a Catalunya

Les dades són inqüestionables. Després d’haver acabat l’any 2014 és hora de fer recompte i analitzar com es troba de salut la bicicleta al nostre país. Els resultats són d’allò més esperançadors, perquè ja són 450.000 persones les que utilitzen aquest mitjà de transport de forma diària. Això suposa que el número de ciclistes s’ha duplicat des de l’any 2006, és a dir 150 milions de desplaçaments anuals, una xifra equiparable al del conjunt de persones que freqüenten els serveis de Rodalies metropolitanes, segons ha ressaltat el director general d'Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat, Xavier Flores. A més, el 44,5% de la població utilitza la bicicleta amb alguna freqüència, el que significa prop de 2,8 milions de persones, si bé un 56,8% de la població disposa d'una bicicleta per a ús personal.

Segons aquest estudi, l’aspecte que encara ha de millorar és el de la seguretat a les vies urbanes. Per aquesta raó, la Generalitat treballa en la implementació de vies segregades, a través d'espais com el carril-bici i la senyalització de carreteres compartides. Del que es tracta és de potenciar un mitjà de transport que la major part de ciutadans relaciona amb la salut i el respecte mediambiental. De tota manera, només un 2´5 % de catalans pertany a alguna associació ciclista, pel que cal aprofundir per informar millor de les novetats i millores que es produeixen el sector de la bici. Una d’aquestes novetats, per exemple, és que des de l'1 de gener un nou reglament permet que els ciclistes puguin pujar a un autobús interurbà amb el seu vehicle i de forma gratuïta, fet que fins a desembre de 2014 depenia de la companyia d'autobús i altres circumstàncies.

EuroVelo, un gran projecte ciclista

EuroVelo, la xarxa europea de vies ciclistes, està composta per 14 rutes de llarga distància que travessen tot el continent europeu. Dels 70.000km de ruta, ja hi ha més de 40.000 en servei i l'objectiu és que estigui completament disponible el 2020. El projecte Eurovelo està coordinat a nivell europeu des de la European Cyclists 'Federation (ECF) a Brussel·les, i cada país té una coordinació a nivell nacional. A Espanya, aquesta coordinació estarà liderada pel MAGRAMA i en ella estaran presents Comunitats Autònomes, Diputacions i organitzacions ciclistes. La coordinadora serà l'interlocutor amb EuroVelo a nivell europeu i coordinarà a les diferents administracions en la implantació del projecte (rutes, senyalització, etc.). Els objectius principals d’EuroVelo són:

-Promoure econòmica, ambiental i socialment els viatges sostenibles.

-Fer publicitat de la qualitat de les rutes EuroVelo en tots els països europeus participants.

-Crear una signatura uniforme de rutes EuroVelo d'acord amb les normes publicades i unificades.

-Informar a escala europea sobre rutes EuroVelo i rutes ciclistes nacionals.

-Donar suport al desenvolupament de centres de coordinació nacionals per a la ruta EuroVelo i les rutes nacionals.

 -Intercanviar experiències i bones pràctiques entre els Estats i les regions d'Europa, estimulant les estratègies del ciclisme d'alta qualitat.

En última instància, les administracions públiques tenen interès a potenciar el turisme sostenible, accessible, que permet atreure turistes amb temps, un alt nivell adquisitiu, potenciar el turisme rural, de cap de setmana. El cicloturista gasta més, visita més petits establiments, es perd moltes vegades al llarg de la ruta. Les administracions ja assumeixen que el cicloturisme és clau per combatre l'estacionalitat (dependència del sol i platja), crear ocupació i millorar l'economia de molts pobles i zones rurals. Hem de tenir en compte que El 7,6% dels europeus utilitza la bicicleta com el seu principal mitjà de transport i es pretén que el 2020 sigui el 15%.  Respecte al traçat, la xarxa està desenvolupada en un 60% i s’espera que el 2020 estigui acabada.

La bicicleta evitaria morts i donaria feina

Segons un estudi publicat l’any passat a la Unió Europea l’ús habitual de la bicicleta permetria crear nous llocs de treball i que els ciutadans tinguessin un millor estat de salut, derivat d'una major activitat física, un menor risc d'accidents de trànsit, una menor exposició al soroll o a una mala qualitat de l'aire. Actualment s’estima que a Europa es produeixen prop de 500.000 morts anuals com a conseqüència de la contaminació atmosfèrica, causada en gran part pel trànsit. A això caldria sumar les 90.000 morts anuals per accidents de trànsit. Això es desprèn de les dades publicades l’abril passat per l'oficina europea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE, en les seves sigles en anglès). Es tracta de la primera vegada que s'avaluen els beneficis econòmics d'apostar per mitjans de transport més ecològics i saludables i per demostrar que, a més dels efectes positius sobre la salut i el medi ambient, també són econòmicament rendibles.

Cal dir, però, que l’estudi a agafat com a referència la ciutat de Copenhagen. La capital danesa és de llarg la ciutat més amistosa amb la bicicleta, ja que el 26 per cent dels seus desplaçaments diaris es realitzen amb aquest mitjà de transport. Si extrapoléssim les dades d’aquesta urbs a la resta d’Europa, els resultats serien d’allò més eloqüents. L’ús extensiu de la bici podria beneficiar el comerç minorista, dedicat al manteniment de les bicicletes, la venda d'accessoris i el condicionament de carrils o espais destinats a aquest mitjà de transport.

Així mateix, també es reduirien les emissions de gasos i els accidents de trànsit, amb els beneficis que això comportaria per a la salut, calculant una mitjana de 10.000 vides salvades a l'any. En el cas d'Espanya, l'OMS estima que es podrien crear uns 3.700 llocs de treball i s'evitarien unes 200 morts anuals.

Cert que són projeccions numèriques i econòmiques, però també és cert que són dades que donen què pensar. En tot cas, l’auge de la bici està portant a moltes ciutats a potenciar el seu ús. Veurem què ens depara el futur.

La febre ciclista mou l'economia

Una dada per començar: El 2013, es van vendre a Espanya més d'un milió de bicicletes, superant per segon any consecutiu les vendes d'automòbils (722.703). Xifres que van animar al sector, que va facturar un 2,48% més que l'exercici anterior i que va moure més de mil milions d'euros, segons l'Associació de Marques de Bicicletes d'Espanya (AMBE). A més, en els últims cinc anys, les ciutats han viscut una tranquil·la revolució ciclista. Entre 2008 i 2011, el nombre de persones que arribava a la feina en bici es va duplicar; va passar del 6,8% al 11,9%, segons l'últim Baròmetre de la Bicicleta de la Direcció General de Trànsit.

Es pot valorar aquest creixement a partir de quatre punts, que tenen en compte tant els beneficis econòmics com els guanys intangibles:

 

1.      A Espanya hi ha 3.000 empreses de bicicletes que donen feina a 14.000 persones. La producció estatal va arribar el 2013 a les 374.517 unitats.

2.      El 2013 es van vendre 1.034.374 bicicletes. La facturació del sector va ser de 1.050 milions, el 60% per vendes, un 24% per components i un 16% en roba i accessoris.

3.      El preu mitjà que es paga per una bicicleta de muntanya és de 211 euros. Una de ciutat costa una mitjana de 169.

4.      Cada ciclista genera 276 euros de benefici intangible a la societat.

Avui en dia la bicicleta de muntanya continua sent el tipus més venut, amb el 63 per cent de les unitats, però la bici urbana (7 per cent) i l’elèctrica (1 per cent) van augmentant les seves vendes. Malgrat aquest boom, molts empresaris de la bicicleta creuen que el sector està vivint una mena de bombolla econòmica que pot esclatar en qualsevol moment. S’obren molts comerços dedicats a la bicicleta, un vehicle que està generant una flux econòmic potser exagerat. El temps si aquesta tendència social s’estabilitza d’alguna manera, o segueix creixent, fet que podria suposar un canvi social important.

La bicicleta endarrereix l'envelliment

Se n’ha parlat molt de les virtuts de la bicicleta des de molts punts de vista, que tenen a veure amb la salut o el respecte mediambiental. Fins i tot hem publicat un post al nostre bloc on s’explica els canvis en la memòria i en l’atenció en l’estudi per part de la gent que viatja sovint en bici. Potenciant aquests avantatges, ens hem assabentat d’un nou estudi que relaciona la bicicleta amb el procés d’envelliment. Els resultats són d’allò més interessants.

Segons sembla, les persones que utilitzen la bicicleta sovint tenen un cos i una ment molt més jove del que els pertocaria. Aquesta és la conclusió d'un grup d'investigadors del Kings College de Londres i la Universitat de Birmingham, que va descobrir que un grup de ciclistes majors de 55 tenien nivells en la funció fisiològica que els col·locarien a una edat molt més jove en comparació amb la població general. Per investigar-ho van reclutar 84 homes i 41 dones amants del ciclisme, amb una edat compresa entre els 55 i els 79 anys, que fossin capaços de recórrer 100 km en 6 hores i mitja (els homes) i 60 km en 5 hores i mitja (les dones). Els participants van passar dos dies al laboratori al King i van ser sotmesos a una bateria de proves. Ells es van realitzar mesuraments de cardiovascular, respiratori, neuromuscular, metabòlic, endocrí i les funcions cognitives, la resistència òssia, i la salut i el benestar. Els investigadors van trobar que no podien dir l'edat de les persones en aquest grup a partir d'aquestes mesures. En el seu lloc, van trobar que les persones de diferents edats podrien tenir nivells similars de la funció com la força muscular, la capacitat pulmonar i la capacitat d'exercici.

Veient aquestes conclusions, el professor emèrit Norman Lazarus, va afirmar: "El ciclisme no només et manté mentalment alerta, sinó que també requereix l'ús vigorós de molts dels sistemes principals del cos, com els músculs, el cor i els pulmons que es necessiten per mantenir la salut i per reduir els riscos associats amb nombroses malalties."

IV Fòrum Mundial de la Bicicleta

El 25 de febrer de 2011 un conductor va atropellar a propòsit i de forma criminal els participants d’una edició de Massa Crítica a la ciutat de Porto Alegre, al Brasil. L’any següent, i com a commemoració de l’aniversari de la tragèdia, es va reunir el I Fòrum Mundial de la Bicicleta, a la mateixa Porto Alegre. La segona edició també es va celebrar a Porto Alegre sota el lema "Pedalar per transformar" amb un gran creixement i la tercera ja va començar a tenir caràcter itinerant amb Curitiba com a seu i el tema "Cidade em Equilibrio" (Ciutat en Equilibri). Aquest any se celebrarà a la ciutat colombiana de Medellín, del 25 de febrer a l’1 de març.

La intenció del fòrum és impulsar l’ús de la bicicleta com a motor del canvi social, en la recerca d’una ciutat més equitativa i horitzontal. S’admeten noves propostes que permetin valorar de forma eficient la cultura de la bici i la seva inclusió en els canvis urbanístics. Els principis del FMB són d’allò més reveladors.

Gratuïtat: La participació en qualsevol activitat del Fòrum és gratuïta i fins i tot es facilita la participació en oferir sense cost facilitats com hostatge solidari i préstec de bicicletes per als participants, entre altres coses.

Horitzontalitat: Planificació i organització són portades a terme per un equip de voluntaris global sense jerarquies i de forma oberta i transparent.

Autogestió: Amb excepció de les conferències principals i alguns esdeveniments especials, la gran majoria de les activitats proposades i realitzades són autogestionades.

Fet per les persones: Com a plataforma per al diàleg s'estableixen relacions i acords amb institucions educatives, governamentals, privades, del tercer sector, etc. però el treball és fet per individus i roman en mans de les persones sense que ningú pot usurpar aquest paper ni els seus resultats.