Roda de bicicleta de Marcel Duchamp

Marcel Duchamp és un dels grans referents artístics de les avantguardes de principis del segle XX i un dels precursors de l’art pop, que tindria el seu auge durant la segona meitat del mateix segle. Transgressor i poc amic d’etiquetes, Duchamp va exaltar sempre el valor d’allò conjuntural, fugaç i contemporani, convertint-se en un dels principals valedors de la creació artística com a resultat d'un pur exercici de la voluntat, sense necessitat estricta de formació, preparació o talent. Fruit d’aquesta idea trencadora per l’època, i després de transitar creativament pel fauvisme i el cubisme, va posar en marxa una proposta artística anomenada ready-made. Del que es tractava era de crear obres d'art a partir d'objectes simplement triant-los. Duchamp atacava així d'arrel el problema de determinar quina és la naturalesa de l'art i tractava de demostrar que tal tasca era una quimera.

Pel trencador artista Marcel Duchamp, aquest va ser el seu primer ready-made, una fórmula mitjançant la qual objectes comuns esdevenen artístics. La seva creació va ser tan fortuïta que el propi Duchamp va trigar a adonar-se de la seva troballa: ell mateix va escriure que havia muntat aquesta roda cap a 1913, voltejada i girant lliure, pel simple gust de veure rodar al seu estudi de París. Després arribarien altres moltes creacions realitzades amb aquesta tècnica, com ara la seva famosa Font, creada a partir d'un orinal girat i convenientment signat pel seu autor. Avui, aquesta emblemàtica creació espontània es pot veure al MoMA de Nova York, en una versió reproduïda pel mateix Duchamp en els anys cinquanta del passat segle.

No deixa de ser curiós que el trencament simbòlic del que suposava l’art per les avantguardes va tenir com a protagonista una bicicleta. Per l’època en que va ser creat aquesta obra d’art, la bicicleta era un article d’ús massiu, i per tant gens elevat des d’un punt de vista social i artístic. Era, doncs, un objecte plenament adequat per transgredir i per donar una nova visió del que era la creació, acostant-se a elements quotidians, de la mateixa manera que farien d’altres artistes posteriorment, com Andy Warhol i els seguidors del pop-art.