La bicicleta plegable i la guerra

L’origen de la bicicleta plegable és gairebé tan antic com el de la bicicleta convencional, en el moment històric en que aquest vehicle de dues rodes va començar a comercialitzar-se com article de consum. De fet, l’evolució de la bicicleta va anar sempre lligada al fet de que fos fàcil de portar, especialment quan aquesta es va popularitzar entre la classe obrera i les dones, cap a finals del segle XIX. Per aquesta raó, el primer exemple de bicicleta plegable (o portàtil, com en deien) es va donar l’any 1878, gràcies a l’ingeni del britànic William Henry James Grout, que proposà un vehicle lleuger i manejable, i que pogués ser guardat fàcilment a casa.

Com d’altres invents de la Revolució Industrial, la bicicleta plegable va cridar de seguida l’atenció de l’estament militar, tal i com succeiria posteriorment amb d’altres propostes tecnològiques com els avions, el ferrocarril o els automòbils. De fet, l’interès dels exèrcits europeus per la bicicleta convencional ja el trobem en una data tan llunyana com 1890, fins el punt de que l’exèrcit francès ja disposà en aquell temps d’una infanteria ciclista. Va ser el 1900 quan Mikael Pedersen desenvolupa una versió plegable de la bicicleta Pedersen per a l'exèrcit britànic que pesava 15 lliures (6.8 kg) i tenia rodes de 24 polzades. Hi va incloure una armadura per subjectar rifles i va ser utilitzat en la Segona Guerra Boer, a Sudàfrica. Una mica més tard, el 1915, a Itàlia, l'empresari Edoardo Bianchi va produir una bicicleta plegable per a l'exèrcit Italià amb tirants del seient telescòpics, una ballesta en l'eix de pedalada, una forquilla de ressort i pneumàtics de grans dimensions. Aquest invent fou utilitzat durant la Primera Guerra Mundial, especialment en el transport dels batallons italians en les seves lluites contra l’Imperi Austrohongarès.

Aquest primer gran conflicte mundial va ser el de la innovació de noves tècniques militars, unes innovacions que en molts casos van quedar en no res i en d’altres van suposar un avenç tecnològic terrible que tindria la seva continuïtat en posteriors conflagracions. La bicicleta plegable aero-transportable BSA britànica va ser utilitzada des 1939-1945 en la Segona Guerra Mundial pels paracaigudistes britànics. El Ministeri de la Guerra el 1941 va demanar una màquina que pesés menys de 23 lliures (10.5 kg) i que pogués suportar els impactes de caiguda amb un paracaigudes. BSA va abandonar, per aquesta tasca, el quadre de diamant tradicional ja que era massa feble per al cop i va fer un quadre de dos tubs paral·lels, un que forma el tub superior i el tirant del seient i l'altre per a la beina i el tub inferior. Les frontisses estaven enfront de l'eix pedalier i en la posició corresponent a la part davantera del seient, subjecta per femelles de papallona.

De tota manera, en aquesta ocasió la bicicleta plegable va ser molt menys usada que en la guerra de 1914-1918 i el seu ús militar va anar disminuint progressivament, fins el punt de menystenir-se amb posterioritat. L’evolució i utilització d’aquest tipus de bicicleta es va anar desvinculant de l’exèrcit fins arribar a l’actualitat, quan la bicicleta plegable s’ha convertit en una de les moltes opcions que aquest vehicle ofereix als usuaris, especialment els habitants en zones urbanes.