París és, de moment, la més gran

El sistema públic de bicicletes compartides més gran del món, en quant a desplaçaments anuals, és la ciutat de París, després de desbancar recentment les ciutats xineses de Wuhan i Hangzhou. El sistema, anomenat Vélib’, acrònim de Vélo (bicicleta) i Liberté (llibertat), va ser posat en marxa per l’alcalde socialista Bertrand Delanoë el 15 de juliol de 2007, després de l'èxit Vélo'v de Lió i l'esquema pioner de 1974 a la Rochelle. Durant el seu primer any en funcionament, Velib' va reportar 20 milions de viatges realitzats, i en el seu sisè aniversari, es van reportar un total de 173 milions de viatges, en un creixement exponencial imparable. 20.600 unitats esperen potencials usuaris en 1.450 estacions separades per uns 300 metres. Gràcies a la seva ambiciosa extensió i el seu gran ús, Vélib' s'ha convertit en un model a seguir a tot el món, encara que al principi es fes famós pel gran nombre de robatoris que va patir.

En aquest sentit, més de 3.000 bicicletes van ser sostretes del servei públic durant el primer any de funcionament, un nombre més gran del previst, i tingué el seu auge l’any 2009, quan el 80 per cent de les bicicletes van haver de ser substituïdes per robatoris o actes de vandalisme. De fet, al llarg d’aquests primers anys la notícia va aparèixer habitualment en els noticiaris nacionals i internacionals i va crear certa incomoditat política i social, previ pas a l’alarma social. El sociòleg Bruno Marzloff va interpretar la taxa de vandalisme inesperat com un símptoma de la rebel·lió de la societat francesa pels pobres i els joves immigrants ressentits del que perceben com a burgés, una bicicleta vista com a propi de les classes mitjanes acomodades. No oblidem que la posada en marxa de Vélib’ va coincidir amb els nombrosos disturbis a les banlieues de la major part de les ciutats franceses per part de joves que reclamaven més oportunitats i més igualtat social i econòmica.

Avui en dia, però, el servei funciona amb menys problemes, fins al punt de que per indicar quan hi ha un problema amb la bici, s'ha tornat comú que els usuaris girin el seient 180 graus de manera que la roda davantera apunti cap a enrere, amb un gest que demostra un civisme espontani i una comprensió de la necessitat de cooperar amb els serveis públics.

D’altra banda seria interessant apuntar que, a diferència d’altres serveis públics de bicicleta, l’ajuntament va arribar a un acord primerenc amb la multinacional francesa JCDecaux, en un gest de patrocini que ciutats com Barcelona han iniciat aquest mateix any amb certa polèmica. En tot cas, París s’ha convertit en un referent en la implantació d’un sistema públic de bicicletes i ja ha instaurat des de 2011 un servei de bicicletes elèctriques, anomenat Autolib’, que funciona amb els mateixos paràmetres. A més, a causa de la contínua demanda, el Vélib' s’ha ampliat a les afores de París amb 4.000 noves bicicletes ubicades en 29 municipis de l’extraradi.