La bicicleta amfíbia

Des de principis del segle XX, inventors de tot tipus han intentat dissenyar diversos tipus de vehicles amfibis; és a dir, mitjans de transport que poguessin funcionar tant sobre terra com a l’aigua, sense necessitat de realitzar canvis de vehicle i guanyar temps i capacitat en el viatge. Tenen especial rellevància els vehicles militars d'assalt amfibi per la seva capacitat per transportar tropes d'assalt d'infanteria, juntament amb el seu material, i desembarcar en terra sense la necessitat d'un port practicable. També hi trobem autobusos amfibis, usats sobretot en temes turístics.

Però... què en podem dir de la bicicleta? També és un vehicle que ha tingut la seva versió amfíbia, en una data tan llunyana en el temps com els anys 30 del passat segle. L’any 1932 ja trobem la primera bicicleta amfíbia. Cyclomer, que així es va anomenar l'invent aquàtic a pedals, va néixer de la ment d'un inventor francès que va aconseguir unir en una bicicleta un vehicle capaç de desplaçar-se per igual per aigua i terra. El problema era que un havia de submergir-se de cintura avall i, a més, la pedalada dins de l’aigua era molt dificultosa. Això es va intentar solucionar amb l’anomenada bicicleta aquàtica, que disposava de més flotadors a banda i banda i elevava la bicicleta per sobre l’aigua, però tampoc va tenir continuïtat.

Ha estat en la nostra època quan diverses empreses s’han pres seriosament això de la bicicleta amfíbia. El disseny que ha rebut més cobertura és la Bicicleta de Saidullah. La bicicleta utilitza quatre flotadors rectangulars inflats amb aire per a la flotabilitat i té propulsió gràcies a dos aspes de ventilador lligades als radis. Moraga’s Cyclo Amphibious 5 utilitza un marc simple tricicle per donar suport 3 flotadors que proporcionen tant la flotació com l'empenta. Les ales de les rodes motrius propulsen el vehicle de manera semblant a una roda de paletes. Un altre vehicle amfibi, destacat és el de set estudiants d'enginyeria a la Universitat de Southampton. El cicle amfibi combina un marc recolzat amb flotadors separats i és propulsat mitjançant una roda de paletes. Una prova de velocitat sobre l'aigua va arribar a una mitjana de 1.12 m/s. El ciclista va ser capaç de terme la transició el cicle dins i fora de l'aigua sense ajuda. Aquest prototip situat en una aplicació real en les zones urbanes d'inundacions, així com aplicacions en la indústria de l'oci.

De tota manera, tots aquests invents no deixen de ser prototips, que conjuguen imaginació i enginyeria. L’ús que se’n faci encara està per veure, però demostra l’interès de part de la indústria per un vehicle que cada cop té més versions per tots els gustos. Fins i tot per aquells que no poden romandre tot el dia sobre terra.