Aquesta és potser
una de les pintures més representatives de l’art modernista català. Representa
el mateix Ramon Casas, pintor del quadre, i Pere Romeu, bàrman de la famosa cerveseria
Els Quatre Gats, que pedalegen en un tàndem amb la silueta de Barcelona al fons.
Més enllà del seu èxit formal, aquesta obra de finals del XIX sintetitza
d’alguna manera el canvi de perspectiva social en el tombant de segle.
Va ser pintada
l’any 1897 i exposada durant tres anys al famós local, en un moment històric on
s’hi reunien artistes com Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo i
músics com Enric Granados, Isaac Albéniz o Lluís Millet. Els Quatre Gats
s'inscriu en una llarga tradició de tertúlies, cenacles i caus d'art barcelonins,
centres essencials per entendre la bohèmia i l’art avantguardista de principis
del segle XX. De fet, el mateix Picasso va exposar les seves primeres obres en
el local, al febrer de 1900.
En quant a la obra
en sí, la finalitat decorativa d'aquesta pintura, el seu to humorístic i
l'estil acosta «el tàndem» a la tècnica del cartell, gènere en el qual Ramon
Casas havia adquirit un gran prestigi. Un dels aspectes més rellevants a tenir
en compte, però, és el fet d’utilitzar un tàndem de bicicleta com a excusa per
pintar un dels quadres més representats del modernisme a Catalunya. De tota
manera, Ramon Casas i Pere Romeu en un
tàndem marca un punt climàtic del moviment, en un moment en que artistes
més joves com el mateix Picasso començaven a indagar en noves formes
expressives. D’aquí que a l’arribar l’any 1901, el quadre va ser substituït per
un altre (també pintat per Ramon Casas) amb els mateixos personatges pujats en
un automòbil, anomenat Ramon Casas i Pere
Romeu en un automòbil. Pels contemporanis la bicicleta era un mitjà ja
desfasat i el futur del segle XX era l’automoció i els cotxes, que en aquell
moment iniciava els seus primers passos com a utilitari. Cal recordar que
moviments d’avantguarda com els futuristes o els dadaistes van fer bandera de la
industrialització i de la màquina com a paradigma de la modernitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada