Moviment Wandervögel, els primers hippies en bicicleta

A finals del segle XIX i principis del XX van començar a sorgir a l’Europa industrialitzada tot un seguit de moviments juvenils que s’oposaven al materialisme burgès i a les rígides normes socials de l’època. Buscaven, doncs, un retorn a la natura i una nova forma d’entendre les relacions socials fonamentades en la pau i l’amor. Un d’aquests moviments més importants (junt amb els Boy Scouts als Estats Units) van ser el dels Wandervögel, o “Aus Errants”, fundat pel jove berlinès Herman Hoffmann Fölkersamb l’any 1896. La seva proposta es fonamentava en sortides al camp, excursions, curses esportives, balls folklòrics o declamació de poemes, i sempre es traslladaven a tot arreu muntats en bicicleta. Els joves integrants del grup es distingien per la seva vestimenta (pantalons curts, camisa militar de color variat, mocador lligat al coll, botes, impermeables, gorra de visera o barret i insígnies). Sempre en bicicleta, acompanyats de guitarres i ostentant garlandes de flors salvatges els joves Wandervögel d'Alemanya disseminaven amor, pau i alegria per la terra amb un esperit de retorn a la natura.

El moviment es va expandir ràpidament per tota Alemanya, arribant a obrir sucursals a ciutats com Viena o Praga. Com deien ells mateixos¨: "L'essència dels Wandervögel és volar des dels confins de l'escola i la ciutat a un món obert, allunyat dels deures acadèmics i la disciplina de la vida quotidiana en una atmosfera d'aventura". Era la primera vegada en la història que prenia forma un moviment juvenil contracultural, en un intent de desfer els antics paràmetres que havien sostingut la societat dels adults, en aquest cas l’Alemanya guillermina del kàiser Guillem II. Per aquesta raó, molts historiadors veuen els Wandervögel com els precursors dels moviments contraculturals dels anys 60, com els hippies.

De tota manera, i malgrat les seves bones intencions, els Wandervögel no van poder evitar entrar en el debat polític, sobretot a l’avançar el convuls segle XX. La seva creença en les bondats de l’estat natural de l’home i la seva recerca d’un “home nou” allunyat del món passat i materialista va fer que molts dels seus membres acabessin formant part dels primigenis moviments naturistes i ecologistes; però també va provocar que d’altres acabessin en les Juventuts Hitlerianes, convençuts que el nacionalsocialisme era la resposta a aquest nou món que s’albirava. Uns van ser perseguits, els altres es van convertir en perseguidors.