Centre Logístic de Bicicletes Olot

dimecres, 9 de juliol del 2014

La bicicleta i les "slow cities"

El segle XX ha estat testimoni del creixement exponencial del trànsit rodat, fins al punt de que els automòbils han acabat fent-se amos i senyors d’aquelles zones que fins aleshores pertanyien als vianants. De fet, al llarg de tots aquests anys la tendència ha estat la de crear grans avingudes ràpides perquè els cotxes poguessin creuar la ciutat de forma ràpida i eficient, deixant als caminants només les voreres. A més, la imatge de la ciutat futura que ens ha deixat el cinema i la literatura de ciència-ficció ha estat la d’una urbs plena de vehicles ultra-ràpids, amb infinitat de vies de connexió pels automòbils. Malgrat aquesta idea, ara es porten les ciutats lentes, slow cities. Aquesta tendència es va iniciar a Itàlia el 1999 en defensa del benestar ciutadà assetjat per la pressa dels temps moderns. Des de llavors han sorgit rèpliques en diversos llocs del món, com per exemple a Londres, on l’associació 20 'S Plenty four Us (20 és suficient per a nosaltres) promou reduir la velocitat de la capital anglesa a 20 milles per hora (30 quilòmetres per hora). D’altra banda, l'associació canadenca Cities 8-80 va formar part de l'Ajuntament de Bogotà desenvolupant un projecte molt centrat en els vianants i l'amabilitat de la capital.

En un primer moment els comerciants de la ciutat van queixar-se d’aquestes iniciatives, tot afirmant que l’absència de cotxes faria reduir les ventes i els beneficis. Finalment, però, s’han adonat que ha succeït exactament el contrari. Les zones cèntriques de la ciutat s’han convertit en un lloc pausat i de passeig, apte només per ciutadans que volen una ciutat més tranquil·la. En aquest sentit, ha estat de vital importància la presència de ciclistes, que transiten per les vies lentes sense perill i que poden aturar-se a comerços i cafeteries al llarg del seu camí pels carrers. Els poders municipals s’estan adonant que la velocitat només ha de servir per connectar dues ciutats, no per transitar dins d’elles. I encara que la polèmica segueix oberta, el cert és que el canvi de costums de la ciutadania en agafar la bicicleta està provocant un canvi de paradigma que anirà cada vegada a més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada