El segle XX ha
estat testimoni del creixement exponencial del trànsit rodat, fins al punt de
que els automòbils han acabat fent-se amos i senyors d’aquelles zones que fins aleshores
pertanyien als vianants. De fet, al llarg de tots aquests anys la tendència ha
estat la de crear grans avingudes ràpides perquè els cotxes poguessin creuar la
ciutat de forma ràpida i eficient, deixant als caminants només les voreres. A més,
la imatge de la ciutat futura que ens ha deixat el cinema i la literatura de
ciència-ficció ha estat la d’una urbs plena de vehicles ultra-ràpids, amb
infinitat de vies de connexió pels automòbils. Malgrat aquesta idea, ara es porten les
ciutats lentes, slow cities. Aquesta tendència es va iniciar a Itàlia el 1999
en defensa del benestar ciutadà assetjat per la pressa dels temps moderns. Des
de llavors han sorgit rèpliques en diversos llocs del món, com per exemple a
Londres, on l’associació 20 'S Plenty
four Us (20 és suficient per a nosaltres) promou reduir la velocitat de la
capital anglesa a 20 milles per hora (30 quilòmetres per hora). D’altra banda, l'associació
canadenca Cities 8-80 va formar part
de l'Ajuntament de Bogotà desenvolupant un projecte molt centrat en els
vianants i l'amabilitat de la capital.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada