Holanda: societat, cultura i bicicleta

El nord d’Europa sempre ha estat un lloc on emmirallar-nos, un concepte geogràfic i cultural marcat com a referència de molts avenços socials, en una època on “Espanya era diferent” i on les diferències de tipus polític eren abismals. Sí que és cert que en els últims anys aquestes diferències es van anar matisant. L’entrada a la Unió Europea, el procés de democratització del país, el creixement econòmic o la celebració de grans esdeveniments mundials com els Jocs Olímpics van fer-nos creure que ens havíem posat al mateix nivell que aquell nord sempre admirat. La crisi d’aquests darrers anys, però, sembla que hagi posat les coses al seu lloc.

Si viatgem uns quants anys al passat ens adonarem de que aquestes diferències sempre hi ha estat. I si prenem com exemple l’ús de la bicicleta (avui en dia considerada una activitat moderna i en creixement) veurem que aquestes diferències són encara més evidents. En una data tan llunyana com 1965 el Moviment Provo holandès ja reclamava l’establiment d’un sistema públic de bicicletes, un fet que no va trigar a arribar gràcies a l’empenta de moviments socials emparentats amb les revoltes de maig del 68. El resultat és que avui en dia Holanda compta amb un envejable sistema de rutes per fer en bici, el que ha provocat un canvi de paradigma en el transport i en la relació que s’estableix entre ciutadà i automòbil. Sí que és cert que els Països Baixos tenen la sort (com el seu nom indica) de estar formats per grans planícies, el que permet que tot tipus de persona accedeixi fàcilment a aquest mitjà de transport per desplaçar-se.

Holanda té una infraestructura única que inclou 20.000 quilòmetres de senders per a ciclistes. A més, hi ha un complet sistema amb semàfors, senyals de la ruta i distàncies assenyalades en qualsevol camí o aparcaments especials per a bicicletes. En molts d'aquests carrils-bici s'indica el camí per mitjà de pivots blancs de poca altura, en els quals s'assenyala la distància fins als llocs més propers, moltes senyals estan pintades en el propi carril. En un país on les persones van amb bicicleta, els motoristes tendeixen a mostrar més respecte per als ciclistes ambdós conscient de la seva presència i guardant una distància saludable en trobar-se. També existeixen innombrables rutes disponibles per Holanda, entre elles 20 rutes LF, (de llarg recorregut o "Landelijke Fietsroutes") que també recorren altres països d'Europa, com França, Bèlgica, Alemanya, Dinamarca.

Tot plegat no és flor d’un dia. És la conseqüència lògica d’un procés de conscienciació per part de la ciutadania de que la bicicleta és alguna cosa més que un vehicle de dues rodes. Existeix tota una cultura al seu voltant, fonamentada en l’esport, l’ecologia o la reclamació de drets que molts ciutadans consideren bàsics. El més important de tot és que aquesta reclamació inicial ha portat a una forma diferent d’entendre el viatge i tot un seguit d’activitats econòmiques, com el cicloturisme, que enriqueixen les diferents regions amb un tarannà respectuós amb el medi ambient i amb les zones a visitar.

Aquí, al sud, tot just s’inicia aquesta manera d’entendre el món. Anem tard, però això no vol dir que no puguem assolir el mateix grau d’excel·lència.