"Cabeza de toro" de Pablo Picasso

També Pablo Picasso va utilitzar els components d’una bicicleta per crear una de les seves obres, una escultura feta en bronze que s’endinsa en una de les obsessions del geni malagueny com és la tauromàquia. Seguint el camí de Marcel Duchamp i els seus readymades, Pablo Picasso va compondre el 1942 aquesta evocadora imatge amb un parell de trossos de bicicleta trobats i simplement units. L'artista, figura del cubisme i de les avantguardes i un dels grans del segle XX, va explicar que només amb veure les dues peces va saber el que havia de fer: un petit punt de soldadura va ser suficient perquè els components rebutjats es convertissin en un cap de toro. Ell mateix ens explica les seves sensacions quan afirma: “"Un dia vaig trobar en un munt d'objectes llençats un seient vell de bicicleta just a costat d'un manillar rovellat. Com un llamp vaig associar els dos. La idea d'aquest cap de toro em va venir sola. No he fet més que soldar. El més meravellós del bronze és que pot donar als objectes més heterogenis tal unitat que de vegades és difícil identificar els elements que està compost. "

El resultat és una obra austera, de línies sòbries i minimalistes, que malgrat tot té molta força visual i que demostra la importància donada pels artistes de les avantguardes als objectes quotidians. De fet, en una concepció constructiva i deconstructiva, Picasso tenia la il·lusió de deixar aquesta escultura enmig del carrer, junt a la brossa, tot esperant que algun vianant la recollís i en tornés a fer una bicicleta.