Moviment Provo: bicicleta, happening i canvi social

Entre d’altres coses, avui en dia Holanda és coneguda pels seus molins, el seu estat del benestar, el seu respecte cap a les minories i la seva permissivitat envers les drogues toves, així com per l’ús social de la bicicleta pública. Cal dir, però, que no sempre va ser així, i que el tarannà dels holandesos va anar evolucionant al llarg de les dècades fins la idea que enguany en tenim. De fet, gran part d’aquest èxit social parteix del que el sociòleg Wouter Buikhuizen va batejar com a Moviment Provo (de l’holandès “provocar”), un grup format per estudiants amb ganes de despertar una societat a la que consideraven massa rígida i conservadora, envers l’any 1965. Per aquesta raó, prenent com a referents el dadaisme, el pensament de Herbert Marcuse i l’anarquisme, van decidir iniciar un moviment fonamentat en l’humor absurd i la no-violència gandhista, que es proposà en un primer moment aconseguir la legalització de la marihuana mitjançant un concurs provocatiu envers les autoritats. El guanyador del concurs seria el que tingués més detencions per fumar o tenir aquesta droga.

Més endavant, i a partir de la base teòrica de l’estudiant de filosofia Roel van Duyn i dels happenings de Robert Jasper Grootveld, els provo van establir una sèrie d’accions destinades a canviar la societat, a les que van anomenar “plans blancs”. Un d’ells va ser el Pla Blanc de l’Habitatge, que impulsava l'ocupació d'edificis i apartaments buits per resoldre el greu problema d'habitatge a Amsterdam; un altre va ser el Pla Blanc de les xemeneies, basat en pintar de blanc les xemeneies de les fàbriques més contaminants del país; o el Pla Blanc de les Dones, que es destinava a donar assistència mèdica i farmacèutica a les dones de forma gratuïta.

Però realment el Pla que va aconseguir més ressò va ser el Pla Blanc de les Bicicletes. Els provos van sortir en massa pels carrers d’Amsterdam muntats en unes bicicletes blanques, amb la intenció de crear un caos circulatori que obligués a les autoritats a prendre una decisió. Va ser un acte de protesta per reclamar una millora del transport públic i una conscienciació de la societat perquè utilitzés molt més la bicicleta, un mitjà de transport saludable i no contaminant ideal per circular per la ciutat. Des d’aleshores les bicicletes blanques van convertir-se en un símbol de la contracultura europea, que aconseguí els seus objectius ràpidament. Fruit d’aquest happening multitudinari Holanda es convertí en un referent mundial en l’ús de la bicicleta per la via pública, aspecte que encara podem veure avui en dia si fem una passejada pels carrers de qualsevol ciutat neerlandesa.

El Moviment Provo va durar molt poc, amb prou feines tres anys d’accions radicals, però fou l’origen del posterior moviment hippy i okupa. L’any 1968 va anar desapareixent per dues raons bàsiques. Una d’elles per la repressió exercida pels governs europeus després del maig francès. L’altra, perquè moltes de les seves propostes van ser acceptades per les autoritats holandeses, el que suposà un canvi de paradigma social del que avui en dia encara podem veure les conseqüències.