Si fem una ullada a
la Història podrem veure que sovint les innovacions tecnològiques provoquen un
canvi social, una nova manera d’entendre el món i les relacions humanes.
L’origen de la bicicleta és un tema polèmic pels historiadors. Hi ha alguns que
situen els primers dissenys al segle XV, amb una evolució posterior a finals
del XVIII. De tota manera, s’acostuma a considerar la primera bicicleta amb
pedals la construïda per l’escocès Kirkpatrick Macmillan l’any 1839, un invent
que va ser àmpliament difós però que encara no es convertiria en article de
masses fins a finals de segle, quan l’anglès
John Boyd Dunlop (gran aficionat al ciclisme i fundador de l’empresa que
porta el seu nom) va inventar els pneumàtics amb aire l’any 1888, en plena
efervescència industrial. Aquest vehicle de dues rodes ara era molt més còmode
de portar. A partir de 1890 va començar la fabricació en cadena de la
bicicleta, el que provocà que s’abaratissin molt els costos i que fos un
article apte per ser comprat per la classe obrera. Un munt de gent va començar
a usar la bicicleta pels seus desplaçaments diaris, el que provocà un
terratrèmol cultural que inundà els clubs socials, els cafès i les associacions
de tot tipus. H.G. Wells, el famós
escriptor britànic de ciència-ficció, conegut per les seves metàfores sobre la
lluita de classes i considerat un exemple d’artista compromès, afirmaria sense
dubtar-ho:
“Cada vegada que veig un adult sobre una bicicleta, no
perdo l'esperança per al futur de la humanitat”.
Aprofitant aquest
canvi les dones més atrevides van veure la bicicleta com un símbol
d’independència i llibertat. Les sufragistes van comprendre de seguida que la
bicicleta els permetia, no només desplaçar-se de forma individual i sense
dependències masculines, sinó que també implicava un canvi d’hàbits social
impensable fins aleshores.
Sorgia en aquell
moment el concepte de la “Nova Dona”, que qüestionava el rol tradicional de la
dona com a mare i muller, i plantejava una nova feminitat vinculada a la
reclamació de drets, base del feminisme posterior del segle XX. La bicicleta va
ser un dels elements essencials per aquest canvi, començant tan sols pel canvi
de vestimenta. La necessitat de separar les cames per muntar sobre una
bicicleta i de portar una roba més
còmoda va provocar que les dones deixessin de banda la cotilla i el cosset, que
engabiaven el seu cos, i es popularitzés una mena de pantaló bombat que els
permetia moure’s amb més llibertat. Aquest canvi de vestimenta, impulsat per un
avenç tecnològic en l’àmbit del transport individual, no va ser només un canvi
estètic. Va suposar també un debat moral en el si de la societat occidental del
moment i l’origen d’un esperit combatiu per la igualtat entre homes i dones.
Com va dir la sufragista Susan B. Anthony:
“La bicicleta ha fet més per emancipar la dona que
qualsevol altra cosa ".
I després va sentenciar:
"La bicicleta és la màquina de la llibertat”.
a més, actualment s'ha creat una moda que enriqueix la figura femenina en disseny i color.
ResponElimina