En una data tan
assenyalada com la d’avui (solstici de primavera) no podríem deixar de banda
fer un breu comentari sobre la relació entre la primavera y el món de la
bicicleta. El problema és que no volíem caure en els tòpics del bon temps i de
la possibilitat que ens ofereix el canvi d’estació per fer agradables
excursions.
En moltes
ocasions, la bicicleta ha estat un símbol de moltes coses, no només de l’esport
i l’exercici, sinó també del canvi polític i social. Tenim l’exemple del
moviment Provo a Holanda, o de la multitud de bicicletes que van permetre als
manifestants xinesos arribar a la Plaça de Tiananmen , allà per 1989. De tota
manera avui no només celebrem l’arribada de la primavera, sinó també una
interessant efemèride de 1980. La nit de cap d’any de 1979-80, la TEJO (acrònim
de Tutmonda Esperantista Junulara
Organizo, o el que és el mateix, l’Organització Mundial de Joves
Esperantistes) va fundar la seva primera secció juvenil, la BEMI (Biciklista Esperanto Movado Internacia),
és a dir el Moviment Internacional Ciclista Esperanto, gràcies a l’empenta dels
suïssos Michael Dietrich Weidmann, Kurt Beatriz y Nelly Achermann. Just el 21
de març d’aquell any van començar a distribuir insígnies amb el lema “Muntar en
bicicleta? Sí, es clar” i es van proposar canviar les consciències de la gent,
en un moment històric de gran tensió geopolítica entre Europa Occidental i
Oriental. A la caravana de Passau al sud d'Alemanya a través d'Àustria a
Debrecen, a l'est d'Hongria (770 km) durant l'estiu de 1983 van participar un
total de més de 100 joves ciclistes: unes quaranta persones tot el camí, i un
grup mixt amb altres 60 persones de l'Europa oriental de la frontera
austro-hongaresa fins a complir el propòsit de la caravana.
Més endavant van
organitzar una sèrie de rutes per Europa central, tenint l’esperanto com a
llengua organitzativa i comunicativa. Malgrat les bones intencions de la
proposta, la ruta proposada per dirigir-se des de la RFA fins a Polònia el 1987
va fracassar, per la negativa de les autoritats de la RDA perquè la caravana
travessés el seu territori. De tota manera, dos anys després el mur de Berlin
havia caigut i l’anomenat “socialisme real” formava part de la Història.
Podríem dir que les accions de la BEMI van ser un primer pas cap a la
distensió, gràcies a la filosofia esperantista (avui en dia malmesa per l’auge
de l’anglès, la nova lingua franca
del món), fonamentada en crear les condicions d’un llenguatge universal.
Avui en dia, la
BEMI encara segueix fent rutes en bicicleta (de fet, ho segueix fent des de
1982), i aquestes reunions de ciclistes mantenen encara viva aspectes tan
essencials com la comunicació entre els pobles, la solidaritat mundial i
l’educació. I també, com no, conté una interessant barreja d’esport, trobada
popular i cultura.
Un posem l’enllaç
perquè hi feu una ullada. La web està en esperanto, anglès i francès i és una
forma de conèixer un món que no es limita a l’ús d’una llengua particular, sinó
que conté també les llavors d’una forma d’entendre la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada