Si Copenhagen
apareix sempre com la primera de la llista entre les ciutats més importants per
la bicicleta, Portland, als Estats Units, és sens dubte la segona, i la primera
en el continent americà. No per casualitat, va ser la primera en implementar un
servei públic de bicicletes, en una data tan llunyana ja com 1971.
Si és notícia la
ciutat nord-americana, ubicada a l’estat d’Oregon, és per la seva intenció de
ser una ciutat ciclista de classe mundial, tal i com va apuntar el govern
municipal en el Congrés de Ciclisme Urbà del 2012. Gràcies a una gran entesa
entre les diverses institucions públiques i privades, Portland aspira a
convertir-se en un referent en el ciclisme urbà l’any 2030, mitjançant una sèrie
de polítiques que valorin aspectes essencials per la convivència com la
reducció del CO2 de l’atmosfera, la millora de l’aire de la ciutat i la
reducció del trànsit viari. Al llarg dels anys, s'han adonat que la bicicleta
porta vida als barris i a l'economia local i que si es desenvolupa una
infraestructura adequada es pot aconseguir que cada vegada més ciutadans
adoptin a la bici com a mitjà de transport.
Per fer-ho cal
expandir la xarxa ciclista a partir de tres estratègies bàsiques:
Una Xarxa Ciclista Densa: S'ha comprovat que entre més densa sigui la xarxa
ciclista es té una major varietat de rutes per arribar a un mateix destí. Això limita
que el ciclista hagi de "buscar dreceres" per arribar al seu destí
per no trobar una via directa.
Generar Vies Ciclistes de Baix Estrès: Consisteix a separar les vies ciclistes de
les vies amb alt volum de velocitats de vehicles motoritzats. S'ha comprovat
que el comptar amb rutes de baix estrès incrementen el nombre de ciclistes.
Garantir l'Accés a Destinacions Comuns: S'hauran buscar les alternatives per garantir
que els punts d'interès comú, com ara: escoles, mercats, parcs, centres de
recreació, etc, siguin accessibles a través d'una xarxa de vies ciclistes.
En aquest sentit,
Portland comença amb diferenciar entre diverses vies ciclistes, invertint i
conformant actuacions urbanístiques sobre el terreny que permetin incloure al
major nombre d’usuaris de la bici, depenent dels seus interessos o necessitats.
A més, s’està treballant política i socialment en programes informatius i
infraestructures, que inclouen mapes i centres d’informació, per tal
d’aconseguir un canvi de comportament en els hàbits i una generació de
consciència ciutadana gràcies a l’educació vial.
En última
instància, s’intenta integrar la bicicleta i tota l’activitat econòmica que
genera en les diverses polítiques municipals com les polítiques de Transport i
Mobilitat, Climàtiques, de Desenvolupament Urbà i de Desenvolupament Social i Econòmic.
Tot un repte per una ciutat que sempre ha estat avantguarda i que ha plantejat
un canvi d’actituds i de ciutat en general, amb un projecte que haurà d’estar
completat d’aquí poc més de quinze anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada