
Malgrat tot, la
bici està aconseguint un èxit general que l’està portant per altres camins.
Avui en dia, nombroses tribus urbanes estan vinculant-se a aquest mitjà de
transport per fer-se veure i com a forma de diferenciar-se. Els participants
del Tweed Run o els fixers en són un exemple. Això ha portat que molts famosos comencin a mostrar-se muntats en una bici, en un acte que potser denota més una
moda que una veritable conscienciació. Potser aquest fet ha conduit a que es
comencin a posar a la venta les anomenades bicicletes de luxe, productes de
consum destinats a les classes molt riques que aprofiten les bondats de la bici
per fer caixa. La bici més cara del món és la que Armstrong va utilitzar al
Tour de França de 2009 tunejada per l'artista Damien Hirst, amb un preu de
500.000 dòlars (385.000 euros). Un altre exemple és la bici d'or d’Aurumania,
que a més inclou cristalls de Swarovski en el seu model i que costa més de
70.000 euros. Sotheby's també ha entrat en el mercat de les bicicletes de la mà
del dissenyador holandès Herman van Hulsteijn. Junts han creat una edició
limitada (9 bicicletes), cobertes de laca urushi japonesa i pa d'or. El seu
preu, 32.000 euros. D’altra banda, en els últims deu anys, als Estats Units,
una nació fonamentada per i sobre cotxes, les vendes de bicicletes de luxe han
pujat un 75%, segons l'Associació Nacional de Venedors de Bicicletes.
S’haurà d’esperar
per veure si aquests articles de consum són només una moda o van més enllà i
existeix una proposta real per convertir la bici en un transport essencial per
la vida urbana. Ara bé, entre les iniciatives socials que comentàvem al
principi i aquest sorgiment de les bicis de luxe hi ha una abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada