El pla de la bicicleta de París

En una entrada anterior comentàvem la importància del sistema públic de bicicletes de París, actualment el més gran del món després de que la capital francesa desbanqués a les ciutats xineses de Wuhan i Hangzhou. Si bé la posada en marxa de l’anomenat Vélib’ va tenir molts problemes, degut sobretot a la desconfiança de gran part dels parisencs per la bici pública i també per problemes de vandalisme, el cert és que avui en dia París és un referent mundial en desplaçaments en bicicleta per la ciutat.

De tota manera, tot i que els viatges en aquest vehicle s’han triplicat des del 2001, el cert és que encara suposen només el 3 per cent dels desplaçaments, molt allunyat encara del 7 per cent de Sevilla, que és una de les ciutats europees que més utilitza la bici. El nou 'Pla de la Bicicleta' de París té com a objectiu aconseguir que el 15 per cent dels desplaçaments es realitzi en bicicleta a 2020. Per a això, s'ampliaran la xarxa de carrils bici, es crearan nous aparcaments i es limitarà la velocitat a 30 km/h en moltes zones de la capital. A més, s’incentivarà l’ús de la bicicleta per part dels turistes, el que implicarà que moltes zones d’interès cultural de la ciutat es vegin reformades per tal de que això sigui possible. També se subvencionarà la compra de bicicletes elèctriques per part dels ciutadans. Davant el possible canvi, s'ha consultat amb experts i arquitectes per no alterar massa algunes de les seves emblemàtiques avingudes i enclavaments històrics. Zones de gran afluència -i de gran trànsit també- que han de ser meticulosament analitzades.

Tot i així, l’aposta és clara i es pretén augmentar el pressupost destinat a la promoció de la bicicleta. Avui en dia és d’uns 25 milions d’euros, quasi la meitat del que s’inverteix a una ciutat més petita com Nantes, on hi són destinats uns 40 milions. En tot cas, aquest projecte, comandat per Christophe Najdovski, ecologista i responsable del Transport de París, demostra la importància que està adquirint la bicicleta (especialment la pública) en les grans ciutats, no només des d’un punt de vista de la mobilitat sostenible, l’exercici o l’ecologia, sinó també perquè “està de moda”.