Els habitants de les ciutats (que són la gran majoria
en la nostra època) necessiten desplaçar-se contínuament d’una banda a l’altra
de la població on viuen, sigui per anar a la feina, anar a comprar o simplement
per anar al cinema o gaudir d’un dia de lleure. Per aquesta raó, el concepte de
mobilitat ha pres importància en les decisions de les polítiques municipals. Si
prenem com a exemple la ciutat de Londres, en un recent estudi s’ha comprovat
que el 73% dels ciutadans va en cotxe, el 13% a peu, el 11% en transport públic
i el 3% en bicicleta. En tot cas, existeix la tendència a potenciar el
transport públic i la bicicleta per sobre del cotxe.
Un estudi que ha portat a terme Ford al Regne Unit a
més de 5.500 passatgers repartits entre cinc grans ciutats europees: utilitzar
el transport públic estressa tant o més que una mudança, i els únics ciutadans
que estalvien temps en els seus desplaçaments són els ciclistes o els que van
caminant. Les ciutats escollides han estat Londres, Roma, Madrid, París i
Berlin i demostren les dificultats que es troben les autoritats per fer minvar
aquest estat d’ànim, que sembla inherent a les grans urbs.
Un altre estudi, aquest cop realitzat per la
Universitat d'East Anglia i publicat en Preventive Medicine, també sembla
confirmar-ho: els ciclistes no només estalvien temps o pateixen menys estrès,
sinó que són més productius i feliços a la feina. Una realitat que els diversos
ajuntaments estan intentant traduir de forma pràctica, implementant
progressivament un sistema públic de bicicletes. En quant al concepte de “felicitat”
ho deixarem per un altre dia. El que és patent és que, sigui com sigui, els
ciclistes tenen la sensació de tenir un millor nivell de vida, que és el primer
pas per acabar tenint-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada