Vam informar fa un temps, en aquest mateix bloc, sobre
la polèmica nova llei de trànsit, especialment en allò relacionat amb les
obligacions dels ciclistes en vies urbanes i interurbanes. Un dels aspectes més
criticats d’aquesta llei ha estat l’obligatorietat de portar casc pels menors
de 16 anys, un element de dissensió en el que molts veuen com a imposició de
les companyies asseguradores. La llei diu el següent: “Els conductors i, si s'escau, els ocupants de bicicletes i cicles en
general estaran obligats a utilitzar el casc de protecció en les vies urbanes,
interurbanes i travessies, en els supòsits i amb les condicions que es
determinen, essent obligatori el seu ús per els menors de 16 anys, i també pels
que circulin en vies interurbanes.”

Una interpretació que sembla coincidir amb el resultat
d'un altre informe danès, on la promoció de diverses campanyes de seguretat en
què alertaven sobre el perill de no portar casc, va aconseguir l'efecte
contrari: que menys de nens usessin la bici (un dels principals causes (50%),
juntament amb el tràfic motoritzat i la distància a l'escola).
Tots aquests estudis han estat realitzats en l’àmbit
dels països escandinaus, una de les zones del món de major tradició ciclista i paradigma
a seguir per totes aquelles administracions que pretenen potenciar i regular l’ús
de la bicicleta. Sembla que els poders públics d’allà s’estan replantejant les
virtuts d’una regulació que està fent minvar precisament el que pretenen
potenciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada