Estudi controvertit a Suècia sobre el casc obligatori

Vam informar fa un temps, en aquest mateix bloc, sobre la polèmica nova llei de trànsit, especialment en allò relacionat amb les obligacions dels ciclistes en vies urbanes i interurbanes. Un dels aspectes més criticats d’aquesta llei ha estat l’obligatorietat de portar casc pels menors de 16 anys, un element de dissensió en el que molts veuen com a imposició de les companyies asseguradores. La llei diu el següent: “Els conductors i, si s'escau, els ocupants de bicicletes i cicles en general estaran obligats a utilitzar el casc de protecció en les vies urbanes, interurbanes i travessies, en els supòsits i amb les condicions que es determinen, essent obligatori el seu ús per els menors de 16 anys, i també pels que circulin en vies interurbanes.”

Un estudi publicat recentment a la revista sueca Reflexen (pertanyent a l'Associació sueca de Planificació i Transport) no només mostra que no hi ha una relació directa entre l'ús del casc i la disminució de lesions cranioencefàliques, sinó també que l'ús obligatori d'aquest pot haver causat que menys nens agafin la bicicleta per anar a l'escola. A més, aquest estudi llança un altre fet interessant: l'ús del casc en els nens (obligatori a Suècia des de 2005) sembla no haver reduït les lesions: no s'aprecia una caiguda rellevant que indiqui que el seu ús ha previngut eficaçment aquest tipus de lesions. De fet, des de 2006 (un any després d'imposar-se la llei) l'ús de la bicicleta ha anat disminuint entre els més petits: del 33% al 29%, respectivament.

Una interpretació que sembla coincidir amb el resultat d'un altre informe danès, on la promoció de diverses campanyes de seguretat en què alertaven sobre el perill de no portar casc, va aconseguir l'efecte contrari: que menys de nens usessin la bici (un dels principals causes (50%), juntament amb el tràfic motoritzat i la distància a l'escola).

Tots aquests estudis han estat realitzats en l’àmbit dels països escandinaus, una de les zones del món de major tradició ciclista i paradigma a seguir per totes aquelles administracions que pretenen potenciar i regular l’ús de la bicicleta. Sembla que els poders públics d’allà s’estan replantejant les virtuts d’una regulació que està fent minvar precisament el que pretenen potenciar.