Espanya és el tercer país del món amb més bicicletes compartides

Està clar que Espanya és un país que encara està a anys llum d’altres països respecte a l’ús de la bicicleta. Encara queda molta feina a fer tant en la promoció de la bici com en la creació d’infraestructures adequades. De tota manera, i de forma sorprenent, Espanya és el tercer país del món amb més bicicletes compartides, després de la Xina i França, i per davant dels Estats Units i Alemanya. Es calcula que hi ha més o menys un milió de bicicletes compartides al món, de les quals més de 700.000 estan al gegant asiàtic.

Està clar que a bicicleta està de moda. Cada vegada hi ha més ciutats al món amb el sistema de bicicletes compartides. En els últims 10 anys la tendència ha estat a l'alça en les grans ciutats: Nova York o Londres han estat dues de les ciutats més destacades que han optat per implantar aquest sistema en què els habitants poden compartir les bicis durant un curt espai de temps

i aparcar en un altre dels llocs de la ciutat destinats a aquest efecte. Espanya ha experimentat un autèntic boom en aquest terreny. El 2011 va arribar a haver al nostre país 132 sistemes de bicicleta pública. Alguns, com el de Jaén, amb prou feines van durar 15 dies. D'altres, com el d'Alacant, van fracassar de manera no menys estrepitosa. A l'altre costat de la balança, els 91 que sobreviuen semblen funcionar a bon ritme. Això implica una nova manera d’entendre el transport públic que està fent créixer el nombre de ciclistes als nostres carrers i ciutats.

Aquests sistemes estan implantant com a alternativa als transports més contaminants i com a interès per als turistes. És un sistema segur, en el qual s'eviten robatoris en el cas d'utilitzar una bicicleta pròpia, a més de més barat que un automòbil particular o, fins i tot, el transport públic. A més, és un esport molt saludable i sostenible, de manera que els ajuntaments estan invertint per poder instaurar a les seves ciutats. És cert que no es poden oblidar que hi ha algunes llacunes en el projecte, com que els sistemes de seguretat com el casc són responsabilitat únicament de l'usuari, o les dificultats que es poden trobar a l'hora de circular. No obstant això, són rars els altercats o problemes els ocorreguts a totes les ciutats que el té instal·lat, de manera que continua sent una alternativa al transport molt positiva en les grans ciutats.