
El punt de partida
d’aquest artista nascut al barri obrer de Gamonal (conegut d’un temps ençà per
les seves protestes populars), té sempre present la bicicleta, un vehicle que
Abajo Izquierda utilitza a totes hores i al que considera imprescindible per a
les seves actuacions. Una d’aquestes actuacions més radicals es posa en marxa
cap a mitjans d’any, al juny-juliol, i es basa en fer circular pels carrers de
Madrid un grup nombrós de ciclistes despullats. La clau està en reivindicar un Madrid menys
contaminant i més respectuós amb els ciclistes. De fet, aquesta manera de
circular mostra més clarament la fragilitat del ciclista davant de l’automòbil.
"No és una provocació. M'agrada treballar així perquè al despullar anul·lo
l'estatus social i el temps", deixa clar l'artista. "De la mateixa
manera que en una platja nudista s'igualen el director d'un banc i el caixer,
en la meva obra no importa l'edat, el pes, l'alçada o la raça, perquè jo no
busco models sinó persones. Neixes nu, et donen un copet, comences a plorar i
et vesteixen”. Anar nu en bicicleta suposa entendre la bici com un element
primordial d’igualtat social i personal envers els altres. No deixa de ser
curiós que un mitjà de transport nascut a finals del segle XIX s’estigui
convertint en un element d’innovació, de proposta artística i de pensament
liberal. Sembla ser que s’augura un temps molt interessant per la bicicleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada